Ignasi Aballí va iniciar la seua trajectòria com a artista conceptual durant els anys noranta, moment en què va deixar a un costat el mitjà pictòric i la representació mimètica de la realitat per a introduir-se gradualment en el desenvolupament de reflexions conceptuals que es van centrar primer en la pintura com a tema, i després, en les tècniques d’arxiu plantejades per Michel Foucault. Va realitzar, a més, un altre tipus de projectes més relacionats amb la ficció, la imaginació i el cine. Un bon exemple n’és la seua sèrie Desapariciones, formulada al voltant de la novel·la homònima de Georges Perec La Disparition (El segrest), 1969, que va ser escrita amb paraules que no contingueren la lletra «e».