Expandir
Contraure
L'enterrador de Paterna, orgull valencià
Escolta el podcast. Fes click en PLAY CONTENTS en O-CITY.
La història els rendeix tribut als homes grans I hi ha tantes maneres d'aconseguir aqueixa grandesa!
En el cas de Leoncio Badía, conegut també com l'enterrador de Paterna, la seua labor en els anys més ombrívols de la història d'Espanya ho faria mereixedor del reconeixement i l'admiració de tots.
Aquest jove valencià d'uns trenta i pocs anys somiava a consagrar la seua vida a l'ensenyament professional, però en els anys 40 va ser castigat a dur a terme un treball tortuós. Va relatar la seua filla, María Milagros Badía, que al seu pare li van dir: “sent, rojito, tu vols treballar? Perquè ves a enterrar als teus”. I així va ser com Leoncio va acabar donant sepultura a la major part dels més de 2.200 republicans que van ser afusellats a Paterna.
En la seua labor d'enterrador va complir un paper extraordinari: dedicava les seues nits a rescatar els cossos de quants poguera. Els llavava, els depositava en caixes de fusta per a donar-los un comiat digne i, el més important, deixava xicotetes pistes per a poder identificar els cadàvers de les víctimes. I no sols això, a pesar que arriscava la seua pròpia vida, també indicava als familiars la ubicació exacta i els lliurava un últim record dels seus sers estimats com a botons, trossos de tela o un floc de cabell.
La seua dedicació, el seu valor i el seu humanisme li han guanyat un lloc i admiració en la història, ja que la majoria de les famílies van aconseguir trobar als seus afins gràcies a les seues pistes. Els arqueòlegs han trobat cossos col·locats especialment en una postura digna, situació que evidencia la voluntat i el respecte de l'enterrador.
La seua labor ha sigut també reconeguda per institucions valencianes com l'Ajuntament de Paterna, que li va rendir tribut a títol pòstum per l'esforç i la sensibilitat erigint una escultura dissenyada per l'artista valencià Nassio Bayarri. El propi alcalde de Paterna va destacar que "aquesta escultura és un reconeixement al coratge i sensibilitat de Leoncio, que a través de retallades de tela, missatges en botelles, botons i flocs de pèl, va intentar sembrar esperança en les ferides obertes en moltes famílies perquè pogueren tancar-se en un futur i dignificar així la seua memòria".
Homes com ell es quedaran sempre en la memòria del seu poble perquè va deixar un llegat admirable i un ensenyament únic: no importa quin siga el teu lloc o la teua tasca, sempre posa-la a la disposició dels teus. Leoncio no va triar la professió per la qual seria recordat, però sí els seus ideals fins al final dels seus dies.
DAMARIS VELÁZQUEZ.
M. ÁNGELES MENGUAL.
Escolta el podcast. Fes click en PLAY CONTENTS en O-CITY.
