Pilar Baldominos, doctora per la Universitat Politècnica de València (UPV) que es va inspirar en La guerra de les galàxies per a lluitar contra el càncer, ha rebut un dels més prestigiosos guardons que es concedeixen als Estats Units a les millors tesis doctorals en l'àmbit de les ciències biològiques. Es tracta del Harold M. Weintraub Graduate Student Award, que anualment concedeix el Fred Hutch Cancer Center, líder mundial en investigació contra el càncer.
Al costat de Baldominos, han rebut aquest premi joves investigadors d'institucions com l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), la Universitat de Harvard o l'Escola de Medicina de la Universitat Johns Hopkins.
Pilar Baldominos ha rebut aquest guardó pels treballs realitzats en els seus estudis de doctorat per la UPV i que ha desenvolupat els últims sis anys al Dana Farber Cancer Institute. Allí, Baldominos va dissenyar una tecnologia pionera a la qual va nomenar PADMEseq i que combinada amb l'ús de ratolins JEDI (Just eGFP Death Inducer) -desenvolupats per la seua directora de tesi, la doctora Judith Agudo- obri una nova porta al tractament del càncer.
“Al nostre laboratori, el càncer era el costat fosc i la ciència, la força”, recorda Baldominos, fent referència a la popular saga concebuda pel cineasta George Lucas. Combinant PADME i JEDI, aconseguiren marcar sota el microscopi les regions on es troben les cèl·lules que el sistema immune no és capaç de matar per a comparar-les amb altres regions tumorals.
El seu treball podria ajudar a seleccionar millor quins pacients responen millor a la immunoteràpia i contribueixen també a continuar millorant les teràpies actuals. “Entendre qui són els veïns d'aquestes cèl·lules ens ajuda a saber per què la teràpia fracassa i obri noves vies a estudiar com poder revertir-ho”, afegeix Baldominos.
Tal com explica Pilar Baldominos, el càncer és una de les principals causes de mort en tot el món. Malgrat els enormes esforços per comprendre, prevenir i curar aquest conglomerat de malalties, encara hi ha un alt percentatge de mortalitat. La immunoteràpia, el reforç del sistema immunològic per a eliminar les cèl·lules tumorals, va suposar un descobriment revolucionari i possibilità el tractament de molts tipus de tumors que no responien a les teràpies convencionals.
“El nostre sistema immunològic és una droga vivent amb una especificitat exquisida i la inestimable capacitat de la memòria. Això significa que recordarà l'enemic i l’atacarà tan prompte com torne. D'aquesta manera, les cèl·lules immunes anticàncer persistiran i patrullaran el cos per a protegir-lo contra futures agressions tumorals. Durant els meus estudis de doctorat, vaig descobrir una població de cèl·lules cancerígenes quiescents (QCC) en el càncer de mama triple negatiu (TNBC) que restringeix la infiltració immunitària dins del tumor tant en ratolins com en pacients. Les QCC generen un ambient immunosupressor, amb una sorprenent reducció de cèl·lules T, que constitueix un reservori de resistència durant la immunoteràpia”, explica Pilar Baldominos.
En el seu treball, combinant PADMEseq i els ratolins JEDI, Baldominos va descobrir una població fenotípicament diferent de cèl·lules canceroses que dicta la distribució de cèl·lules immunes dins d'una massa tumoral. “Comprendre aquest procés és fonamental per a identificar noves estratègies per a augmentar la infiltració immune en tumors sòlids i contribuir a millorar la teràpia”, conclou Pilar Baldominos.
Pilar Baldominos Flores va nàixer a Alcalá de Henares en 1993 i ha residit la major part de sa vida a València. Graduada a la Universitat Politècnica de València (UPV) en 2015, va fer el seu treball final de grau al Servei d'Hematologia de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe. Durant aquest període va participar en diferents projectes, realitzà una estada Erasmus + a la Universitat de Cambridge (GB) i va ser membre de l'equip UPV iGEM 2015, guardonat amb medalla d'or en aquesta competició. Posteriorment, va cursar el Màster en Immunologia Avançada de la Universitat de Barcelona (UB). Una vegada finalitzat es va unir al laboratori de Fyodor Kondrashov, primer al Centre de Regulació Genòmica (CRG) a Barcelona i, més tard, a l’Institute of Science and Technology (IST) a Àustria.
Ha realitzat els seus estudis doctorals per la Universitat Politècnica de València al laboratori de Judith Agudo, al Dana Farber Cancer Institute, a Boston, en què ha investigat els mecanismes d’escapament que utilitza el tumor per a sobreviure al sistema immune i que poden donar lloc a noves dianes terapèutiques.
Actualment, continua els seus estudis postdoctorals al laboratori de Joan Brugge al Harvard Medical School, on investiga les relacions entre el sistema immune i el càncer durant el desenvolupament tumoral.
Notícies destacades