ORTOGRAFIA, PRONÚNCIA I CONVENCIONS GRÀFIQUES

1. Ortografia i pronúncia de les vocals (domini aprofundit)

1.1. Paraules amb dificultat vocàlica o que contrasten amb altres llengües.

1.2. Escriptura de vocals i/e i o/u en pseudoderivats.

1.3. Pronúncia estàndard de les vocals en nivells formals. Vocals obertes i tancades.

1.4. Fenòmens de contacte vocàlic: elisió, sinalefa.

1.5. Criteris aplicables en vocalismes als mots compostos i als préstecs.

2. Accentuació i dièresi (domini aprofundit)

2.1. Accentuació en paraules amb doble possibilitat d’accentuació a causa de la diferent posició de la síl·laba tònica. Accentuació de cultismes d’ús formal restringit que solen presentar alteracions en la posició de la síl·laba tònica. Accentuació en topònims i antropònims.

2.2. Accentuació en diacrítics.

2.3. Ús coherent de l’accentuació de la e atenent el timbre vocàlic i la tradició ortogràfica. 

2.4. Dièresi en síl·laba àtona en els verbs de complexitat especial de la 3a conjugació i en altres casos problemàtics. Dièresi en parònims.

3. Ortografia i pronúncia de les oclusives. Ortografia de b/v (domini aprofundit)

3.1. Escriptura correcta dels grups cap-, prop-.

3.2. Grups consonàntics cultes com ara pn-,ps-, pt-, ts-, etc. en paraules amb dificultat.

3.3. Escriptura de les duplicacions gràfiques més complexes.

3.4. Escriptura de les oclusives en préstecs, topònims i antropònims.

3.5. Pronúncia estàndard de les oclusives en nivells formals.

3.6. Ortografia de b/v: pseudoderivats. 

3.7. Ortografia de b/v en mots d’especial dificultat.

3.8. Escriptura de b/ v en topònims discrepants amb altres llengües.

3.9. Pronúncia estàndard de b/v en nivells formals.

4. Ortografia i pronúncia de les alveolars (domini aprofundit)

4.1. Alveolars: escriptura de c, ç, z, tz, s, ts; i terminacions -gressió, -pressió i -missió...).

4.2.Alveolars: grafies dels cultismes; domini avançat de s/ss en compostos i derivats per prefixació i sufixació.

4.3. Alveolars: domini avançat: homòfons i parònims amb grafies alveolars.

4.4. Alveolars: coneixement aprofundit en paraules d’especial complexitat ortogràfica.

4.5.  Pronúncia estàndard dels sons alveolars en nivells formals.

5. Ortografia i pronúncia de les palatals (domini aprofundit)

5.1. Palatals: verbs acabats en -tjar i en –jar.  

5.2. Palatals: ortografia excepcional de j + e; usos excepcionals de tx- inicial; x inicial amb valor fricatiu. 

5.3. Palatals: valors de la grafia x,incloent-hi els no palatals; 

5.4. Pronúncia estàndard dels sons palatals en nivells formals.

5.5Palatals: domini ampli: paraules adaptades d’altres llengües.

5.6. Palatals: domini ampli: representació gràfica de la velar aspirada, tant en les onomatopeies com en les transcripcions de noms forasters, etc.

6. Ortografia de les nasals (domini aprofundit)

6.1. Nasals: domini de les regles avançades: n escriptura dels grups mpt, mpc, mt, nt, mn.

6.2. Nasals: grups mm, nn, nm i mn en els cultismes i en paraules d’especial complexitat ortogràfica.

6.3. Pronúncia estàndard de les nasals en nivells formals.

7. Ortografia de les laterals (domini aprofundit)

7.1. Laterals: l·l en paraules començades per al-, col-, il-, mil-, sil- + l  i en les acabades en -el·la, -il·la; derivació amb l·l de paraules amb l o ll; cultismes amb l inicial; cultismes amb l·l, etc.

7.2. Laterals: escriptura de l final en paraules amb una certa dificultat. 

7.3. Laterals: ús coherent de les grafies geminades tl i tll.

7.4. Pronúncia estàndard de les vocals en nivells formals.

8. Ortografia de les vibrants. Ortografia de la h (domini aprofundit)

8.1. Vibrants: grafies r, rr en paraules compostes i darrere de prefix

8.2. Vibrants: usos diferents d’altres llengües.

8.3. Vibrants: paraules d’especial complexitat ortogràfica.

8.4. Grafia h: cultismes, etc.

8.5. Grafia h: parelles de paraules amb h o sense h.

8.6. Grafia h: préstecs (hàmster, handbol) i cultismes no massa usuals.

8.7. Grafia h: h com a consonant velar aspirada en onomatopeies i en estrangerismes. 

8.8.. Pronúncia estàndard de la h aspirada en nivells formals.

9. Convencions gràfiques. Tipografia. Apostrofació i guionet

9.1. Abreviacions, símbols, sigles i acrònims d’abast local i internacional.

9.2. Apostrofació i contracció de l’article personal el i en: casos especials (títols, topònims precedits de l’article, topònims estrangers, marques registrades).

9.3. Signes de puntuació: domini de les regles avançades d’ús (contacte de signes gràfics)

9.4. Tipografia: usos avançats: versaleta, negreta i cursiva. 

9. 5. Majúscules, minúscules en noms de càrrecs, institucions, obres literàries, citacions bibliogràfiques, convencions i casos especials.

9.6. Citacions bibliogràfiques: procediments de citació de llibres, articles, webs, treballs, etc.

 LÈXIC, SEMÀNTICA I FRASEOLOGIA

10. Lèxic: semàntica (usos avançats)

10.1. Lèxic: semàntica textual: mecanismes lèxics de cohesió textual: de referència (repetició, hiperonímia, hiponímia, sinonímia, mots generals) i de sentit (complementarietat, antonímia, oposició relativa, relacions pragmàtiques).

10.2. Creació de mots per procediments semàntics: metàfora, sinècdoque, metonímia i analogia en mots polisèmics i lèxic sinonímic.

10.3. Precisió lèxica (semàntica). Falsos sinònims i sinònims parcials. Ultracorrecció.

10.4. Creació de mots i varietats lingüístiques i semàntica: històrica, geogràfica, social i funcional. Incorporació de lèxic a través de la història. Variació dialectal. Argots.

10.5. Creació de mots: interferències lèxiques: barbarismes i préstecs.

10.6. Fraseologia. Locucions i frases fetes. Expressions idiomàtiques.

11. Lèxic: morfologia i formació de mots (usos avançats)

11.1. Formació de mots per procediments morfosintàctics: derivació i composició.

11.2. Ortografia en compostos i derivats: alteracions ortogràfiques, ús del guionet, la s líquida. Guionet en estructures oracionals, en símbols i acrònims. Apostrofació en sigles i acrònims.

11.3.  Formació de sigles, acrònims i símbols.

11.4. Lèxic: morfologia: vocabulari formal general i específic: doblets morfològics.