Discos i cançons

Si em mor, que el cant siga ja realitat, Si em mor, que les esperances siguen fets i que d’altres continuen el que nosaltres continuem. Si em mor -quin absurd descans-, ja per sempre lluny de tot el que més …

Llegir més

Com un déu caigut l’home avui trist, perdut. Com un àngel no fet, buscant-se sense no trobar res. Com un déu no fet, com un àngel caigut. I la vida sembla estranya, i la mort és esperada. I quin és …

Llegir més

La nit, la nit és llarga, la nit. Del treball tornen uns homes i al treball uns altres van. La nit. La nit és llarga, la nit. Per a uns és nit de festa, per a uns altres nit de …

Llegir més

Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …

Llegir més

De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …

Llegir més

D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …

Llegir més

Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …

Llegir més

Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …

Llegir més

Som una llum que s’enfuig, som una llum que s’apaga, som una llum que no és llum, som el gran fum de la terra. De la terra venim, a la terra anirem; en la terra vivim, en la terra serem. …

Llegir més

Tires la pedra, on anirà…? Així és l’home, qui sap on va… qui sap l’home on anirà. Aquí, sota la nit, et diria que el mar és l’etern. Aquí, sota la pluja que cau, et diria que tot és pau. …

Llegir més

Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del …

Llegir més

A colps, a colps ens fa la vida, a colps de mort i de fe: moments, moments que podrien ésser eterns, només resta la mort sentida. A colps, a colps morim la vida. Cal viure com si res, com si …

Llegir més

Treballaré el teu cos com treballa la terra el llaurador del meu poble: amb amor i força. I seràs tu el fruit, seré jo el fruit, serem junts el fruit. Tu i jo, terra i força. I obrirem junts els …

Llegir més

Quan quedes sol, cançons d’hivern com un vent vell per la finestra sents. Per la finestra sents com entra al cor, com un vent vell, un oblit dolç. Un oblit dolç a vora el foc, quan quedes sol contra el …

Llegir més

Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …

Llegir més

Camine incert pels carrers, pels carrers camine incert. Sé que has arrelat en mi amb la força d’un arbre antic i encara jove. Camine incert quan te’n vas, si te’n vas. Els matins es fan pansidament vells i estèrils, lluny …

Llegir més

No sé com, però sempre t’estimaré. Encara que altres mans sàpien d’una pell que jo conec. No sé com, però sempre t’estimaré. Encara que els teus llavis no diguen ja el meu nom. No sé com, però sempre t’estimaré. Encara …

Llegir més

L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …

Llegir més

És garbellant els més foscos dels núvols que el ritme imprevisible de la pluja s’emporta carrerons avall de l’ànima l’última llum d’estiu que tardoreja. L’última llum que ningú no comenta, perquè se sap que no és de cap partit, s’enduu …

Llegir més

En tu estime el món, la terra i la gent d’on véns, en tu estime. I sé que en tu és més fort el dolor i més intensa l’alegria de viure, i és en tu on creix la vida i …

Llegir més

Alçava muralles la vida, muralles immenses de paraules i gestos que tu -com qui posa les mans en l’aigua- trencaves i desfeies amb la sola teua presència. El món era molt més que una vida, que dues vides estimant-se. I …

Llegir més

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …

Llegir més

I de nit a casa, junts escoltàvem la música, de nit a casa junts. I serenament esperàvem que d’un moment a l’altre l’ ascensor es parés al nostre pis. Ells arribarien de nit, n’érem segurs. I parlàvem de quines altres …

Llegir més

Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …

Llegir més

Si em demanau lo greu turment que pas, és pas tan fort que em lleva el dir que passe i és d’admirar, passant com no em trespasse ingratitud, portant-me el contrapàs. Mai retrauré de vostra amor un pas, puix en …

Llegir més

Si com lo taur se’n va fuit pel desert quan és sobrat per son semblant qui el força, ne torna mai fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert, tot enaixí em convé llunyar de vós, car vostre …

Llegir més

¿Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, Amic de plor e desamic de riure? ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera. E per tos mals te allongues los …

Llegir més

On és lo lloc, on ma pensa repose? On serà, on, que mon voler contente? Ab escandall jo cerc tot fons e tente e port no trob on aturar-me gose. Lo que dabans de tot vent me guardava és envers …

Llegir més

No pot mostrar lo món menys pietat com en present dessobre mi pareix: tota amor fall sinó a si mateix, d’enveja és tot lo món conquistat. Hom sens afany no vol fer algun bé: ¿com lo farà contra si ab …

Llegir més

No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …

Llegir més

No em fall record del temps tan delitós que és ja passat: pens que tal no venrà. Si el conseguesc, mercè no em fallirà, car pietat fet haurà pau ab vós. Preareu mi qui en temps antic preàveu e confessant …

Llegir més

Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres, e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l’any duràs perquè llurs mals haguessen cobriment. …

Llegir més

Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …

Llegir més

Non non, vine, son! Dorm, petit, la mare et bressa, cal que creixis ben de pressa; fes-te fort per la mort! Seràs brau o de pau? Seràs carn d’escorxador o màrtir nacional? Tant se val! Per un bou tot és …

Llegir més

Alerta vius, jo sé que si caiguesses tants anys, molts anys, massa anys et demanaven. Entre els sorolls dels cotxes, del carrer i de la gent que atrafegada passa, he vist molt clar que són molts els que lluiten i …

Llegir més

De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …

Llegir més

No és difícil morir en aquesta vida, que viure és més difícil. I he d’evitar el teu gest més absurd, inútil. No he de dir mai: s’ha trencat la barca de l’amor contra la vida quotidiana; prehistòric com sóc, contradictori …

Llegir més

Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …

Llegir més

Vostè, senyor Esteve, i també vostè, Senyor Gonzàlez, ho recorden bé, ho recorden bé. Després d’uns quants anys a Irun tornaren i trobaren les coses millor que abans, molt més segures. Però avui, però avui, avui no hi ha res …

Llegir més

He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …

Llegir més

Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …

Llegir més

Com una mà, la vida estesa al teu davant. A tu es lliurava sense malícia. Tot aquell temps t’havia fet com una mà la vida estesa. Et capbussaves de ple, turgent enmig dels altres, i xop de món et veies …

Llegir més

Andreu, amic, torsimany de metalls d’on ha vingut la força i la vida que retrobem en la teua escultura. Dels ponts del riu i de les pedres velles, dels clars matins, de la llum dels baladres, dels teus dos peus …

Llegir més

Verd vell, verd nou, el teu país es mou. Verd nou, verd vell, nosaltres som amb ell. No ens confonen les mentides que els que poden diran; no ens confonen les històries que sempre ens han contat. Verd vell, verd …

Llegir més

D’un roig encès voldria les cançons. D’un roig encès voldria la vida. D’un roig encès tots els amors. D’un roig encès aquest racó tan perillós; la gent d’ací i la de fora que fossen tots d’un roig encès. D’un roig …

Llegir més

I la ciutat era jove, aquell 18 de maig. Sí, la ciutat era jove, aquell 18 de maig que no oblidaré mai. Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per …

Llegir més

No ens ve de la terra i també de la terra aquesta força que ens puja fins als límits del crit. Perquè tenim la cançó contra la por d’ara, perquè tenim la cançó contra la mort d’ara, contra el dubte …

Llegir més

Perdut en l’aigua callada del meu somni. Jo sol, i l’ombra dels xiprers, que m’espera mirall endins de l’aigua del meu somni. Pedra, vent: em podríeu allunyar del continu pas de cristall, de l’aigua del meu somni? Enllà d’una profunda …

Llegir més

Benignament sóc ara guiat enllà del vell origen de les aigües, on ja no sento la contínua font. Quan els purs llavis reposin, cansats de la vigília del tercer nocturn començarà l’ocell la clarosa lloança. Jo, que moro i sé …

Llegir més

On l’or acaba tan lentament, banderes, nit enlairada. Escolta una remor de moltes aigües: amb el vent, contra tu, cavalls salvatges. Quan et sentis cridat pels corns de caça, ja per sempre seràs del fosc reialme. Ai, el vell arrelat …

Llegir més

Entra la tranquil·la tarda pel fosc camí de la mirada. Enllà del mar ben treballat pels bous del sol, endins del blat, quan més perfecta mor la flor a l’aire lleu, pel gran dolor d’aquest camí de la mirada, se’n …

Llegir més

El sol ha anat daurant el llarg somni de l’aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se’n va la meva barca. De terra endins, un cant …

Llegir més

Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l’aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i …

Llegir més

Llum de retorn de barca: la solitud guanyada. A l’or caminat del dia, llum de retorn de barca. Sóc. I en un lleu, benigne hàlit de vida d’aire, per mar i somnis duia la solitud guanyada. – Salvador Espriu i …

Llegir més

Fortunes de mar se m’emportaran. No podràs orsejar sense perdre, un a un, blanc veler, tots els pals. Per l’engany de la llum de migdia, ets sobtat presoner d’un vell cant. A quin port s’enrolà, serviola, aquest nou timoner tan …

Llegir més

Pregunten: “Et lamentes, quan t’és donat el càntic? Nosaltres acceptem aquesta mort callada. Humilment estimem la nostra mort.” Rellotge: rosa, sorra, rosa, desert. Després? Por del perdut que mira la claror de ponent. Mur de la nit: a penes la …

Llegir més

Petita barca damunt la mar corre fortuna llevantejant. Quan esdevinguis riu de negat, per on sabries passar-lo a gual? Pres que fugia del lent esguard en cap sagrera no té descans. Marquen vedrunes la pobretat d’aquest meu somni de pluja …

Llegir més

S’enduien veus d’infants el sol que jo mirava. Tota la llum d’estiu se’m feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se’n va la tarda. S’encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara …

Llegir més

Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent. Car tot, en un moment, et serà pres. – Salvador Espriu i Raimon, …

Llegir més

Aprèn l’aspra lliçó d’aquells que t’han portat d’un fi batec el do del vent de llibertat. Recorda la fredor d’un cor antic parat. No sollaràs la flor, el nom de llibertat. Guaita de nits, pastor, al prim son del ramat, …

Llegir més

La teva mare broda en el carrer de l’Om. La teva mare broda, broda claror. La teva mare canta una cançó, la vella història trista d’un gran amor. La pluja li contava la teva mort, la pluja li contava com …

Llegir més

Però en la sequedat arrela el pi crescut des d’ella cap al lliure vent que ordeno i dic amb unes poques lletres d’una breu i molt noble i eterna paraula: m’alço vell tronc damunt la vella mar, ombrejo i guardo …

Llegir més

Els pous orbs de la nit, palpant vels de claror, captiven la finor d’un cel sense cap crit. Dreçava jaç el vent en l’amplitud. Ocells no rondaran penells de l’alta llum clement. Però, quan més mullat de sang, al camp …

Llegir més

Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …

Llegir més

Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l’aspra …

Llegir més

Quan el centre del món no ets ben bé tu (per més que en tinguis la il¿lusió), si et desvetllaven enmig de la nit, no vulguis preguntar-te per què vius: distreu-te rosegant l’ungla d’un dit. Quan el centre del món …

Llegir més

Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat …

Llegir més

Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …

Llegir més

Tant lo seny i fantasia he posat en voler bé, que, cercant-me, io no sé en quin lloc me trobaria. Los meus ulls me trasportaren sols en veure’ls dins en vós, tant, que l’esperit dels dos dins en un ser …

Llegir més

Só qui só, que no só io, puix d’amor mudat me só. Io crec cert que res no sia, o, si só, só fantasia, o algun home que somia que ve alcançar algun do, puix d’amor mudat me só. Só …

Llegir més

Si en lo mal temps la serena bé canta, io dec cantar, puix dolor me turmenta en tant extrem, que ma pensa és contenta de presta mort; de tot l’altre s’espanta. Mas, si voleu que davall vostra manta muira prop …

Llegir més

Qui té anguila per la cua i la dona per la fe, bé pot dir que res no té. Qui escriu en l’aigua corrent, i en fortuna ha confiat, i pren fe d’un renegat i de l’ aire el fonament, …

Llegir més

Preniu, dama, mon consell, encara que us semble cru: Que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu. Sé-us dir que el mal de l’amor, que es nomena ben voler, lo principi és de plaer, …

Llegir més

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, …

Llegir més

Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …

Llegir més

Dones, l’hivern ja s’acosta; si voldreu tenir delit, prenga cascuna marit. L’estiu bell ab la calor ja del tot vos ha deixat, i ara ve l’hivern traïdor, enemic del despullat. Les que estau en soledat, perquè us consoleu de nit, …

Llegir més

Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de …

Llegir més

Bella, de vós só enamorós. Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira. Tot mon tresor done, i persona, a vós, garrida. Puix no us vol mal qui el tot vós dóna, dau-me …

Llegir més

T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …

Llegir més

Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …

Llegir més

Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat …

Llegir més

Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …

Llegir més

A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …

Llegir més

Quan creus que ja s’acaba, torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts -i el silenci fa niu en la vida, fa niu en les coses-, quan creus que ja s’acaba, torna a començar. Potser …

Llegir més

Com sobre l’arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el …

Llegir més

No em mou al crit ni ocells ni flors. Tu, tu que treballes de sol a sol. Tu, tu que notes i vius tota la por. Tu em mous al crit, ni ocells, ni flors. Tu, que estimant entre els …

Llegir més

Anem dient les coses pel seu nom! Si no trenquem el silenci morirem en el silenci. Contra la por és la vida, contra la por és l’amor, contra la por som nosaltres, contra la por sense por. Anem dient les …

Llegir més

Quan la nit és un vell armari tot ple de records, quan la nit és un vell armari i ens porta la cançó. Quan es beu i es viu amargament aquesta nostra soledat, quan la nit és un vell armari …

Llegir més

Ja plou. Cinc dies que plou i no es pot treballar. Què fa el cel amb nosaltres, pobres homes de fam i de carn? I plou. Cinc dies que plou, cinc dies que vivim sense sou. I plou, i no …

Llegir més

Amb tots els petits vicis adult et consideren i com qui deixa ploure vas traspassant els límits de més de tres edats. Com és l’absurd qui mata i mai a qui voldries, com que no veus el canvi, com passen …

Llegir més

Sota l’esguard lluent -taronja d’hivern-, lleu és el vent que neteja la pell. Et nevaran, si poden, totes les il¿lusions. Et cremaran, si poden, totes les emocions. Sempre ho han fet amb tu, amb mi i amb tots. Jove, si …

Llegir més

No podràs agafar ni amb les mans ni a grapats l’aigua del temps que vius: als dits et quedarà un lleu tel d’humitat. L’ofici m’ha portat la tensa soledat que no es trenca per fora: la voluntat d’amor, l’impuls net …

Llegir més

Tristesa el nom tristesa vida tristesa el món tristesa antiga tristesa prou tristesa llisa tristesa avui tristesa trista Tristesa lluny tristesa encara tristesa aquí tristesa ampla tristesa a prop tristesa a terra tristesa en molts tristesa nostra Tristesa cant tristesa …

Llegir més

Quants homes calen per a fer un país, quants països per a fer el món, quantes llibertats per a fer la democràcia: llibertats. Quantes cases calen per a fer un carrer, quants carrers per a fer una ciutat, quants arbres …

Llegir més

Que tothom diga prou, que tothom siga lliure, que tothom trobe el lloc i el seu motiu de viure. Del fons del fons del nucli del que sóc, dels anys patits on tot ha estat perill, del vell impuls, del …

Llegir més

Perquè ningú no em contarà els seus somnis, perquè és tot urgent i res no s’acaba, perquè el que em pugues dir ja ho duu el diari, perquè ja ens veurem, que no tinc temps ara. M’invente sol un amic …

Llegir més

No el coneixia de res. Companys em digueren que havia fet cinc anys de presó arran d’una vaga en mil nou-cents seixanta-tres. Fou després d’un recital amb censura i amb permís, com fèiem els recitals llavors en aquest país que …

Llegir més

Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …

Llegir més

I després de creure tant t’arribaren tots els dubtes. Tenia raó el filòsof: pressuposa la certesa el mateix fet de dubtar. Els ulls no se t’han cansat ni et fan nosa les paraules. Qui podria endevinar-te de quin amor moriràs, …

Llegir més

Fou un infant despert i obert al món l’home que avui buit i perdut es troba: molt lentament l’han fet com ara és amics i amors viscuts intensament, i va tot sol i va tot sol, tot sol. Ha buscat …

Llegir més

Es veu, Allà on mires es veu, pertot arreu es veu. De les vides, totes, que negaren, de les que brutalment trencaren, de les que han trencat i neguen ara naix potent aquesta nova força que es veu, allà on …

Llegir més

Als matins, a ciutat, quan l’aigua es queixa als milions d’aixetes de les cases, va rebotant la son entre parets i va esmicolant-se, va esmicolant-se. Mentre els ulls mig tancats no veuen res, s’enrotllen i criden les persianes. Quan encara …

Llegir més

Si em mor, que el cant siga ja realitat, Si em mor, que les esperances siguen fets i que d’altres continuen el que nosaltres continuem. Si em mor -quin absurd descans-, ja per sempre lluny de tot el que més …

Llegir més

Com un déu caigut l’home avui trist, perdut. Com un àngel no fet, buscant-se sense no trobar res. Com un déu no fet, com un àngel caigut. I la vida sembla estranya, i la mort és esperada. I quin és …

Llegir més

La nit, la nit és llarga, la nit. Del treball tornen uns homes i al treball uns altres van. La nit. La nit és llarga, la nit. Per a uns és nit de festa, per a uns altres nit de …

Llegir més

Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …

Llegir més

De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …

Llegir més

D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …

Llegir més

Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …

Llegir més

Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …

Llegir més

Som una llum que s’enfuig, som una llum que s’apaga, som una llum que no és llum, som el gran fum de la terra. De la terra venim, a la terra anirem; en la terra vivim, en la terra serem. …

Llegir més

Tires la pedra, on anirà…? Així és l’home, qui sap on va… qui sap l’home on anirà. Aquí, sota la nit, et diria que el mar és l’etern. Aquí, sota la pluja que cau, et diria que tot és pau. …

Llegir més

Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del …

Llegir més

A colps, a colps ens fa la vida, a colps de mort i de fe: moments, moments que podrien ésser eterns, només resta la mort sentida. A colps, a colps morim la vida. Cal viure com si res, com si …

Llegir més

Non non, vine, son! Dorm, petit, la mare et bressa, cal que creixis ben de pressa; fes-te fort per la mort! Seràs brau o de pau? Seràs carn d’escorxador o màrtir nacional? Tant se val! Per un bou tot és …

Llegir més

Alerta vius, jo sé que si caiguesses tants anys, molts anys, massa anys et demanaven. Entre els sorolls dels cotxes, del carrer i de la gent que atrafegada passa, he vist molt clar que són molts els que lluiten i …

Llegir més

De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …

Llegir més

Si em mor, que el cant siga ja realitat, Si em mor, que les esperances siguen fets i que d’altres continuen el que nosaltres continuem. Si em mor -quin absurd descans-, ja per sempre lluny de tot el que més …

Llegir més

Com un déu caigut l’home avui trist, perdut. Com un àngel no fet, buscant-se sense no trobar res. Com un déu no fet, com un àngel caigut. I la vida sembla estranya, i la mort és esperada. I quin és …

Llegir més

Oh Pensament, sabré escoltar-te? Boires i llum, Pensament, que s’entrebaten. Matins antics, Pensament, de la mirada, quin temps passat lentament torna avui? Ahirs llunyans, Pensament, que prenen forma fan tremolar, Pensament, ànimes noves. Infants jugant, Pensament, so de campanes, carrers …

Llegir més

No és difícil morir en aquesta vida, que viure és més difícil. I he d’evitar el teu gest més absurd, inútil. No he de dir mai: s’ha trencat la barca de l’amor contra la vida quotidiana; prehistòric com sóc, contradictori …

Llegir més

Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …

Llegir més

Ja no hi ha núvols en pantalons ni l’abril és el mes més cruel. I si dorms no veuràs res de res. Sílvia no ha tingut mai records i els amants sempre són diferents. Oblides que oblides cada dia. Cada …

Llegir més

La nit, la nit és llarga, la nit. Del treball tornen uns homes i al treball uns altres van. La nit. La nit és llarga, la nit. Per a uns és nit de festa, per a uns altres nit de …

Llegir més

Vostè, senyor Esteve, i també vostè, Senyor Gonzàlez, ho recorden bé, ho recorden bé. Després d’uns quants anys a Irun tornaren i trobaren les coses millor que abans, molt més segures. Però avui, però avui, avui no hi ha res …

Llegir més

Va morint-se la llum en un plor de gavines. L’últim sol de la tarda besa els llavis de l’aigua. Al mur blanc dibuixada l’ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar …

Llegir més

He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …

Llegir més

Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …

Llegir més

Com una mà, la vida estesa al teu davant. A tu es lliurava sense malícia. Tot aquell temps t’havia fet com una mà la vida estesa. Et capbussaves de ple, turgent enmig dels altres, i xop de món et veies …

Llegir més

Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …

Llegir més

De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …

Llegir més

D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …

Llegir més

Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …

Llegir més

Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …

Llegir més

Som una llum que s’enfuig, som una llum que s’apaga, som una llum que no és llum, som el gran fum de la terra. De la terra venim, a la terra anirem; en la terra vivim, en la terra serem. …

Llegir més

Tires la pedra, on anirà…? Així és l’home, qui sap on va… qui sap l’home on anirà. Aquí, sota la nit, et diria que el mar és l’etern. Aquí, sota la pluja que cau, et diria que tot és pau. …

Llegir més

Andreu, amic, torsimany de metalls d’on ha vingut la força i la vida que retrobem en la teua escultura. Dels ponts del riu i de les pedres velles, dels clars matins, de la llum dels baladres, dels teus dos peus …

Llegir més

Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del …

Llegir més

Verd vell, verd nou, el teu país es mou. Verd nou, verd vell, nosaltres som amb ell. No ens confonen les mentides que els que poden diran; no ens confonen les històries que sempre ens han contat. Verd vell, verd …

Llegir més

D’un roig encès voldria les cançons. D’un roig encès voldria la vida. D’un roig encès tots els amors. D’un roig encès aquest racó tan perillós; la gent d’ací i la de fora que fossen tots d’un roig encès. D’un roig …

Llegir més

A colps, a colps ens fa la vida, a colps de mort i de fe: moments, moments que podrien ésser eterns, només resta la mort sentida. A colps, a colps morim la vida. Cal viure com si res, com si …

Llegir més

I la ciutat era jove, aquell 18 de maig. Sí, la ciutat era jove, aquell 18 de maig que no oblidaré mai. Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per …

Llegir més

No ens ve de la terra i també de la terra aquesta força que ens puja fins als límits del crit. Perquè tenim la cançó contra la por d’ara, perquè tenim la cançó contra la mort d’ara, contra el dubte …

Llegir més

Treballaré el teu cos com treballa la terra el llaurador del meu poble: amb amor i força. I seràs tu el fruit, seré jo el fruit, serem junts el fruit. Tu i jo, terra i força. I obrirem junts els …

Llegir més

Quan quedes sol, cançons d’hivern com un vent vell per la finestra sents. Per la finestra sents com entra al cor, com un vent vell, un oblit dolç. Un oblit dolç a vora el foc, quan quedes sol contra el …

Llegir més

T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …

Llegir més

Si vols, no vull. Si véns, no vinc. Si tens, no tinc. Si creus, no crec. Si caus, no caic. Si prens, no prenc. Si pots, no puc. Si veus, no veig. Si tu, ai, sí. Si jo, ai, no. …

Llegir més

Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …

Llegir més

Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat …

Llegir més

Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …

Llegir més

Quants homes calen per a fer un país, quants països per a fer el món, quantes llibertats per a fer la democràcia: llibertats. Quantes cases calen per a fer un carrer, quants carrers per a fer una ciutat, quants arbres …

Llegir més

Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …

Llegir més

Que tothom diga prou, que tothom siga lliure, que tothom trobe el lloc i el seu motiu de viure. Del fons del fons del nucli del que sóc, dels anys patits on tot ha estat perill, del vell impuls, del …

Llegir més

A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …

Llegir més

Quan creus que ja s’acaba, torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts -i el silenci fa niu en la vida, fa niu en les coses-, quan creus que ja s’acaba, torna a començar. Potser …

Llegir més

Com sobre l’arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el …

Llegir més

Camine incert pels carrers, pels carrers camine incert. Sé que has arrelat en mi amb la força d’un arbre antic i encara jove. Camine incert quan te’n vas, si te’n vas. Els matins es fan pansidament vells i estèrils, lluny …

Llegir més

Primer parlaré de tu, després parlaré de mi, més endavant de nosaltres per callar-me tot seguit. És quan t’oblides de tu que els teus ulls bruns m’il¿luminen d’una llum tendra i suau que em parla del goig de viure. Els …

Llegir més

No sé com, però sempre t’estimaré. Encara que altres mans sàpien d’una pell que jo conec. No sé com, però sempre t’estimaré. Encara que els teus llavis no diguen ja el meu nom. No sé com, però sempre t’estimaré. Encara …

Llegir més

No em mou al crit ni ocells ni flors. Tu, tu que treballes de sol a sol. Tu, tu que notes i vius tota la por. Tu em mous al crit, ni ocells, ni flors. Tu, que estimant entre els …

Llegir més

L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …

Llegir més

És garbellant els més foscos dels núvols que el ritme imprevisible de la pluja s’emporta carrerons avall de l’ànima l’última llum d’estiu que tardoreja. L’última llum que ningú no comenta, perquè se sap que no és de cap partit, s’enduu …

Llegir més

Es veu, Allà on mires es veu, pertot arreu es veu. De les vides, totes, que negaren, de les que brutalment trencaren, de les que han trencat i neguen ara naix potent aquesta nova força que es veu, allà on …

Llegir més

En tu estime el món, la terra i la gent d’on véns, en tu estime. I sé que en tu és més fort el dolor i més intensa l’alegria de viure, i és en tu on creix la vida i …

Llegir més

Alçava muralles la vida, muralles immenses de paraules i gestos que tu -com qui posa les mans en l’aigua- trencaves i desfeies amb la sola teua presència. El món era molt més que una vida, que dues vides estimant-se. I …

Llegir més

Anem dient les coses pel seu nom! Si no trenquem el silenci morirem en el silenci. Contra la por és la vida, contra la por és l’amor, contra la por som nosaltres, contra la por sense por. Anem dient les …

Llegir més

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …

Llegir més

Quan la nit és un vell armari tot ple de records, quan la nit és un vell armari i ens porta la cançó. Quan es beu i es viu amargament aquesta nostra soledat, quan la nit és un vell armari …

Llegir més

Ja plou. Cinc dies que plou i no es pot treballar. Què fa el cel amb nosaltres, pobres homes de fam i de carn? I plou. Cinc dies que plou, cinc dies que vivim sense sou. I plou, i no …

Llegir més

I de nit a casa, junts escoltàvem la música, de nit a casa junts. I serenament esperàvem que d’un moment a l’altre l’ ascensor es parés al nostre pis. Ells arribarien de nit, n’érem segurs. I parlàvem de quines altres …

Llegir més

Amb tots els petits vicis adult et consideren i com qui deixa ploure vas traspassant els límits de més de tres edats. Com és l’absurd qui mata i mai a qui voldries, com que no veus el canvi, com passen …

Llegir més

Al meu cervell que desconec vénen paraules conegudes, vocals, consonants, guionets i signes d’exclamació, dos punts, moltes comes i accents que per dir el que sent per tu crec que no em serveixen de res no em serveixen de res. …

Llegir més

Aprèn l’aspra lliçó d’aquells que t’han portat d’un fi batec el do del vent de llibertat. Recorda la fredor d’un cor antic parat. No sollaràs la flor, el nom de llibertat. Guaita de nits, pastor, al prim son del ramat, …

Llegir més

La teva mare broda en el carrer de l’Om. La teva mare broda, broda claror. La teva mare canta una cançó, la vella història trista d’un gran amor. La pluja li contava la teva mort, la pluja li contava com …

Llegir més

Però en la sequedat arrela el pi crescut des d’ella cap al lliure vent que ordeno i dic amb unes poques lletres d’una breu i molt noble i eterna paraula: m’alço vell tronc damunt la vella mar, ombrejo i guardo …

Llegir més

Perdut en l’aigua callada del meu somni. Jo sol, i l’ombra dels xiprers, que m’espera mirall endins de l’aigua del meu somni. Pedra, vent: em podríeu allunyar del continu pas de cristall, de l’aigua del meu somni? Enllà d’una profunda …

Llegir més

Els pous orbs de la nit, palpant vels de claror, captiven la finor d’un cel sense cap crit. Dreçava jaç el vent en l’amplitud. Ocells no rondaran penells de l’alta llum clement. Però, quan més mullat de sang, al camp …

Llegir més

Benignament sóc ara guiat enllà del vell origen de les aigües, on ja no sento la contínua font. Quan els purs llavis reposin, cansats de la vigília del tercer nocturn començarà l’ocell la clarosa lloança. Jo, que moro i sé …

Llegir més

Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …

Llegir més

Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l’aspra …

Llegir més

Quan el centre del món no ets ben bé tu (per més que en tinguis la il¿lusió), si et desvetllaven enmig de la nit, no vulguis preguntar-te per què vius: distreu-te rosegant l’ungla d’un dit. Quan el centre del món …

Llegir més

Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat …

Llegir més

Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …

Llegir més

On l’or acaba tan lentament, banderes, nit enlairada. Escolta una remor de moltes aigües: amb el vent, contra tu, cavalls salvatges. Quan et sentis cridat pels corns de caça, ja per sempre seràs del fosc reialme. Ai, el vell arrelat …

Llegir més

Entra la tranquil·la tarda pel fosc camí de la mirada. Enllà del mar ben treballat pels bous del sol, endins del blat, quan més perfecta mor la flor a l’aire lleu, pel gran dolor d’aquest camí de la mirada, se’n …

Llegir més

El sol ha anat daurant el llarg somni de l’aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se’n va la meva barca. De terra endins, un cant …

Llegir més

Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l’aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i …

Llegir més

Llum de retorn de barca: la solitud guanyada. A l’or caminat del dia, llum de retorn de barca. Sóc. I en un lleu, benigne hàlit de vida d’aire, per mar i somnis duia la solitud guanyada. – Salvador Espriu i …

Llegir més

Fortunes de mar se m’emportaran. No podràs orsejar sense perdre, un a un, blanc veler, tots els pals. Per l’engany de la llum de migdia, ets sobtat presoner d’un vell cant. A quin port s’enrolà, serviola, aquest nou timoner tan …

Llegir més

Pregunten: “Et lamentes, quan t’és donat el càntic? Nosaltres acceptem aquesta mort callada. Humilment estimem la nostra mort.” Rellotge: rosa, sorra, rosa, desert. Després? Por del perdut que mira la claror de ponent. Mur de la nit: a penes la …

Llegir més

Petita barca damunt la mar corre fortuna llevantejant. Quan esdevinguis riu de negat, per on sabries passar-lo a gual? Pres que fugia del lent esguard en cap sagrera no té descans. Marquen vedrunes la pobretat d’aquest meu somni de pluja …

Llegir més

S’enduien veus d’infants el sol que jo mirava. Tota la llum d’estiu se’m feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se’n va la tarda. S’encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara …

Llegir més

Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent. Car tot, en un moment, et serà pres. – Salvador Espriu i Raimon, …

Llegir més

Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …

Llegir més

Tant lo seny i fantasia he posat en voler bé, que, cercant-me, io no sé en quin lloc me trobaria. Los meus ulls me trasportaren sols en veure’ls dins en vós, tant, que l’esperit dels dos dins en un ser …

Llegir més

Só qui só, que no só io, puix d’amor mudat me só. Io crec cert que res no sia, o, si só, só fantasia, o algun home que somia que ve alcançar algun do, puix d’amor mudat me só. Só …

Llegir més

Si en lo mal temps la serena bé canta, io dec cantar, puix dolor me turmenta en tant extrem, que ma pensa és contenta de presta mort; de tot l’altre s’espanta. Mas, si voleu que davall vostra manta muira prop …

Llegir més

Si em demanau lo greu turment que pas, és pas tan fort que em lleva el dir que passe i és d’admirar, passant com no em trespasse ingratitud, portant-me el contrapàs. Mai retrauré de vostra amor un pas, puix en …

Llegir més

Si com lo taur se’n va fuit pel desert quan és sobrat per son semblant qui el força, ne torna mai fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert, tot enaixí em convé llunyar de vós, car vostre …

Llegir més

Qui té anguila per la cua i la dona per la fe, bé pot dir que res no té. Qui escriu en l’aigua corrent, i en fortuna ha confiat, i pren fe d’un renegat i de l’ aire el fonament, …

Llegir més

¿Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, Amic de plor e desamic de riure? ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera. E per tos mals te allongues los …

Llegir més

Preniu, dama, mon consell, encara que us semble cru: Que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu. Sé-us dir que el mal de l’amor, que es nomena ben voler, lo principi és de plaer, …

Llegir més

On és lo lloc, on ma pensa repose? On serà, on, que mon voler contente? Ab escandall jo cerc tot fons e tente e port no trob on aturar-me gose. Lo que dabans de tot vent me guardava és envers …

Llegir més

No pot mostrar lo món menys pietat com en present dessobre mi pareix: tota amor fall sinó a si mateix, d’enveja és tot lo món conquistat. Hom sens afany no vol fer algun bé: ¿com lo farà contra si ab …

Llegir més

No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …

Llegir més

No em fall record del temps tan delitós que és ja passat: pens que tal no venrà. Si el conseguesc, mercè no em fallirà, car pietat fet haurà pau ab vós. Preareu mi qui en temps antic preàveu e confessant …

Llegir més

Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres, e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l’any duràs perquè llurs mals haguessen cobriment. …

Llegir més

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, …

Llegir més

Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …

Llegir més

Dones, l’hivern ja s’acosta; si voldreu tenir delit, prenga cascuna marit. L’estiu bell ab la calor ja del tot vos ha deixat, i ara ve l’hivern traïdor, enemic del despullat. Les que estau en soledat, perquè us consoleu de nit, …

Llegir més

Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de …

Llegir més

Bella, de vós só enamorós. Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira. Tot mon tresor done, i persona, a vós, garrida. Puix no us vol mal qui el tot vós dóna, dau-me …

Llegir més

Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …

Llegir més

Sota l’esguard lluent -taronja d’hivern-, lleu és el vent que neteja la pell. Et nevaran, si poden, totes les il¿lusions. Et cremaran, si poden, totes les emocions. Sempre ho han fet amb tu, amb mi i amb tots. Jove, si …

Llegir més

No podràs agafar ni amb les mans ni a grapats l’aigua del temps que vius: als dits et quedarà un lleu tel d’humitat. L’ofici m’ha portat la tensa soledat que no es trenca per fora: la voluntat d’amor, l’impuls net …

Llegir més

Tristesa el nom tristesa vida tristesa el món tristesa antiga tristesa prou tristesa llisa tristesa avui tristesa trista Tristesa lluny tristesa encara tristesa aquí tristesa ampla tristesa a prop tristesa a terra tristesa en molts tristesa nostra Tristesa cant tristesa …

Llegir més

Si jo fos un cantant de cantants cantaria una cançó de cançons en una llengua de llengües d’un país de països, si jo fos un cantant de cantants. Dona de dones seria la meua dona, marit de martis seria jo …

Llegir més

Perquè ningú no em contarà els seus somnis, perquè és tot urgent i res no s’acaba, perquè el que em pugues dir ja ho duu el diari, perquè ja ens veurem, que no tinc temps ara. M’invente sol un amic …

Llegir més

Per camins d’aigua van els meus peus. Quin cansament, mare. Res no s’acaba en mi i la vida continua. Amb to segur em parlen: “Si no hi ha futur no hi ha present. El passat és demà o és l’ara …

Llegir més

Octubre dolç encenia colors que lentament escampava a l’atzar. Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells. Un vent petit feia moure el fullam, un so suau omplia l’aire clar, mòrbida llum envelava el matí. com …

Llegir més

No el coneixia de res. Companys em digueren que havia fet cinc anys de presó arran d’una vaga en mil nou-cents seixanta-tres. Fou després d’un recital amb censura i amb permís, com fèiem els recitals llavors en aquest país que …

Llegir més

Lluny de la pedra i de l’aigua, ombra d’una ombra el record, tota una vida, memòria, fulles dels arbres del bosc. Desnua l’amor molts nusos, més que no hauria pensat, aquest amor necessari que em lliga i que m’ha lligat. …

Llegir més

D’aquella dona que vas conèixer una era jove una era vella D’aquella dona que vas conèixer una era blava una era roja D’aquella dona que vas conèixer una era sàvia una era nècia D’aquella dona que vas conèixer una era …

Llegir més

Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …

Llegir més

I després de creure tant t’arribaren tots els dubtes. Tenia raó el filòsof: pressuposa la certesa el mateix fet de dubtar. Els ulls no se t’han cansat ni et fan nosa les paraules. Qui podria endevinar-te de quin amor moriràs, …

Llegir més

Hauràs de fer com si, com si tot anés molt bé. què més vols, què més demanes, com si tot anés molt bé. La teua llengua enaltida, el teu país net i just, el món ric i en pau, perspectives …

Llegir més

Han passat vint anys de temps viscut a repèl i de rebot. Han passat vint anys, marginals i marginats del concert del món. Constantment devaluats, harmonitzats, televisats. I són vint anys de pors i de silencis, vint anys passats. I …

Llegir més

Fou un infant despert i obert al món l’home que avui buit i perdut es troba: molt lentament l’han fet com ara és amics i amors viscuts intensament, i va tot sol i va tot sol, tot sol. Ha buscat …

Llegir més

Estornells fan i desfan dibuixos insospitats, mentre volen sobre els arbres ara junts i atapeïts, ara sols, ben espaiats. Dins del blau pàl¿lid del cel, per damunt de la ciutat, enllà de la roba estesa. Lluny de teulats i terrats, …

Llegir més

Entre la nota i el so, amb la paraula cantada, el gruix de tot el meu viure vos intente donar cada vegada. Què diré jo de l’aigua que no m’haja dit l’aigua? Ah. Ben impregant de soledat el meu cant …

Llegir més

Voldrien fer de nosaltres uns cucuts de rellotge. Tancats dintre la capsa sortiríem per dir les hores. I si no ens donaven corda, passarien els anys i les coses, mentre nosaltres sempre quiets dintre la capsa quedàvem. Voldrien fer de …

Llegir més

El núvol blanc que ara passa pel blau del cel molt suaument no ha estat posat, ni poc ni massa, per ser mirat amb els ulls meus. El meu esguard ha quedat pres del seu pas lent, del blanc i …

Llegir més

Als matins, a ciutat, quan l’aigua es queixa als milions d’aixetes de les cases, va rebotant la son entre parets i va esmicolant-se, va esmicolant-se. Mentre els ulls mig tancats no veuen res, s’enrotllen i criden les persianes. Quan encara …

Llegir més

Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …

Llegir més

Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …

Llegir més

Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …

Llegir més

Jo no tinc cançons; em tenen a mi elles, les cançons. Quan volen, quan vénen, quan? Qui ho pot saber. Algunes arriben i es fan notar, em miren i van entrant pels meus ulls, per les orelles, per la meua …

Llegir més

No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …

Llegir més

No em fall record del temps tan delitós que és ja passat: pens que tal no venrà. Si el conseguesc, mercè no em fallirà, car pietat fet haurà pau ab vós. Preareu mi qui en temps antic preàveu e confessant …

Llegir més

Va morint-se la llum en un plor de gavines. L’últim sol de la tarda besa els llavis de l’aigua. Al mur blanc dibuixada l’ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar …

Llegir més

Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …

Llegir més

Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …

Llegir més

Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat …

Llegir més

Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …

Llegir més

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …

Llegir més

El núvol blanc que ara passa pel blau del cel molt suaument no ha estat posat, ni poc ni massa, per ser mirat amb els ulls meus. El meu esguard ha quedat pres del seu pas lent, del blanc i …

Llegir més

Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …

Llegir més

Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del …

Llegir més

Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …

Llegir més

Treballaré el teu cos com treballa la terra el llaurador del meu poble: amb amor i força. I seràs tu el fruit, seré jo el fruit, serem junts el fruit. Tu i jo, terra i força. I obrirem junts els …

Llegir més

Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …

Llegir més

Si em mor, que el cant siga ja realitat, Si em mor, que les esperances siguen fets i que d’altres continuen el que nosaltres continuem. Si em mor -quin absurd descans-, ja per sempre lluny de tot el que més …

Llegir més

Com un déu caigut l’home avui trist, perdut. Com un àngel no fet, buscant-se sense no trobar res. Com un déu no fet, com un àngel caigut. I la vida sembla estranya, i la mort és esperada. I quin és …

Llegir més

No sé com, però sempre t’estimaré. Encara que altres mans sàpien d’una pell que jo conec. No sé com, però sempre t’estimaré. Encara que els teus llavis no diguen ja el meu nom. No sé com, però sempre t’estimaré. Encara …

Llegir més

Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …

Llegir més

La nit, la nit és llarga, la nit. Del treball tornen uns homes i al treball uns altres van. La nit. La nit és llarga, la nit. Per a uns és nit de festa, per a uns altres nit de …

Llegir més

He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …

Llegir més

En tu estime el món, la terra i la gent d’on véns, en tu estime. I sé que en tu és més fort el dolor i més intensa l’alegria de viure, i és en tu on creix la vida i …

Llegir més

Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …

Llegir més

De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …

Llegir més

D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …

Llegir més

Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …

Llegir més

Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …

Llegir més

Som una llum que s’enfuig, som una llum que s’apaga, som una llum que no és llum, som el gran fum de la terra. De la terra venim, a la terra anirem; en la terra vivim, en la terra serem. …

Llegir més

Tires la pedra, on anirà…? Així és l’home, qui sap on va… qui sap l’home on anirà. Aquí, sota la nit, et diria que el mar és l’etern. Aquí, sota la pluja que cau, et diria que tot és pau. …

Llegir més

Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del …

Llegir més

A colps, a colps ens fa la vida, a colps de mort i de fe: moments, moments que podrien ésser eterns, només resta la mort sentida. A colps, a colps morim la vida. Cal viure com si res, com si …

Llegir més

Non non, vine, son! Dorm, petit, la mare et bressa, cal que creixis ben de pressa; fes-te fort per la mort! Seràs brau o de pau? Seràs carn d’escorxador o màrtir nacional? Tant se val! Per un bou tot és …

Llegir més

Quan quedes sol, cançons d’hivern com un vent vell per la finestra sents. Per la finestra sents com entra al cor, com un vent vell, un oblit dolç. Un oblit dolç a vora el foc, quan quedes sol contra el …

Llegir més

Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …

Llegir més

Mig perdudes les paraules, les coses mig amagades i els homes meitat gest, meitat silenci. Per camps i ciutats, la por va fent callar una a una les veus dels vius i dels morts. I els homes meitat gest, meitat …

Llegir més

De vegades la pau no és més que por: por de tu, por de mi, por dels homes que no volem la nit. De vegades la pau no és més que por. De vegades la pau fa gust de mort. …

Llegir més

A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …

Llegir més

Com sobre l’arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el …

Llegir més

Camine incert pels carrers, pels carrers camine incert. Sé que has arrelat en mi amb la força d’un arbre antic i encara jove. Camine incert quan te’n vas, si te’n vas. Els matins es fan pansidament vells i estèrils, lluny …

Llegir més

Perquè ningú no em contarà els seus somnis, perquè és tot urgent i res no s’acaba, perquè el que em pugues dir ja ho duu el diari, perquè ja ens veurem, que no tinc temps ara. M’invente sol un amic …

Llegir més

No em mou al crit ni ocells ni flors. Tu, tu que treballes de sol a sol. Tu, tu que notes i vius tota la por. Tu em mous al crit, ni ocells, ni flors. Tu, que estimant entre els …

Llegir més

L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …

Llegir més

Ja no hi ha núvols en pantalons ni l’abril és el mes més cruel. I si dorms no veuràs res de res. Sílvia no ha tingut mai records i els amants sempre són diferents. Oblides que oblides cada dia. Cada …

Llegir més

Vostè, senyor Esteve, i també vostè, Senyor Gonzàlez, ho recorden bé, ho recorden bé. Després d’uns quants anys a Irun tornaren i trobaren les coses millor que abans, molt més segures. Però avui, però avui, avui no hi ha res …

Llegir més

Va morint-se la llum en un plor de gavines. L’últim sol de la tarda besa els llavis de l’aigua. Al mur blanc dibuixada l’ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar …

Llegir més

Alçava muralles la vida, muralles immenses de paraules i gestos que tu -com qui posa les mans en l’aigua- trencaves i desfeies amb la sola teua presència. El món era molt més que una vida, que dues vides estimant-se. I …

Llegir més

Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …

Llegir més

Anem dient les coses pel seu nom! Si no trenquem el silenci morirem en el silenci. Contra la por és la vida, contra la por és l’amor, contra la por som nosaltres, contra la por sense por. Anem dient les …

Llegir més

Andreu, amic, torsimany de metalls d’on ha vingut la força i la vida que retrobem en la teua escultura. Dels ponts del riu i de les pedres velles, dels clars matins, de la llum dels baladres, dels teus dos peus …

Llegir més

D’un roig encès voldria les cançons. D’un roig encès voldria la vida. D’un roig encès tots els amors. D’un roig encès aquest racó tan perillós; la gent d’ací i la de fora que fossen tots d’un roig encès. D’un roig …

Llegir més

T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …

Llegir més

Si jo fos un cantant de cantants cantaria una cançó de cançons en una llengua de llengües d’un país de països, si jo fos un cantant de cantants. Dona de dones seria la meua dona, marit de martis seria jo …

Llegir més

Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …

Llegir més

Que tothom diga prou, que tothom siga lliure, que tothom trobe el lloc i el seu motiu de viure. Del fons del fons del nucli del que sóc, dels anys patits on tot ha estat perill, del vell impuls, del …

Llegir més

Quan creus que ja s’acaba, torna a començar, i torna el temps dels monstres que no són morts -i el silenci fa niu en la vida, fa niu en les coses-, quan creus que ja s’acaba, torna a començar. Potser …

Llegir més

Per camins d’aigua van els meus peus. Quin cansament, mare. Res no s’acaba en mi i la vida continua. Amb to segur em parlen: “Si no hi ha futur no hi ha present. El passat és demà o és l’ara …

Llegir més

Octubre dolç encenia colors que lentament escampava a l’atzar. Bedolls, llorers, oms i faigs, castanyers rebien lleus grocs, verds, ocres, vermells. Un vent petit feia moure el fullam, un so suau omplia l’aire clar, mòrbida llum envelava el matí. com …

Llegir més

No el coneixia de res. Companys em digueren que havia fet cinc anys de presó arran d’una vaga en mil nou-cents seixanta-tres. Fou després d’un recital amb censura i amb permís, com fèiem els recitals llavors en aquest país que …

Llegir més

No és difícil morir en aquesta vida, que viure és més difícil. I he d’evitar el teu gest més absurd, inútil. No he de dir mai: s’ha trencat la barca de l’amor contra la vida quotidiana; prehistòric com sóc, contradictori …

Llegir més

És garbellant els més foscos dels núvols que el ritme imprevisible de la pluja s’emporta carrerons avall de l’ànima l’última llum d’estiu que tardoreja. L’última llum que ningú no comenta, perquè se sap que no és de cap partit, s’enduu …

Llegir més

Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …

Llegir més

Com una mà, la vida estesa al teu davant. A tu es lliurava sense malícia. Tot aquell temps t’havia fet com una mà la vida estesa. Et capbussaves de ple, turgent enmig dels altres, i xop de món et veies …

Llegir més

Quan la nit és un vell armari tot ple de records, quan la nit és un vell armari i ens porta la cançó. Quan es beu i es viu amargament aquesta nostra soledat, quan la nit és un vell armari …

Llegir més

Ja plou. Cinc dies que plou i no es pot treballar. Què fa el cel amb nosaltres, pobres homes de fam i de carn? I plou. Cinc dies que plou, cinc dies que vivim sense sou. I plou, i no …

Llegir més

I de nit a casa, junts escoltàvem la música, de nit a casa junts. I serenament esperàvem que d’un moment a l’altre l’ ascensor es parés al nostre pis. Ells arribarien de nit, n’érem segurs. I parlàvem de quines altres …

Llegir més

Amb tots els petits vicis adult et consideren i com qui deixa ploure vas traspassant els límits de més de tres edats. Com és l’absurd qui mata i mai a qui voldries, com que no veus el canvi, com passen …

Llegir més

Verd vell, verd nou, el teu país es mou. Verd nou, verd vell, nosaltres som amb ell. No ens confonen les mentides que els que poden diran; no ens confonen les històries que sempre ens han contat. Verd vell, verd …

Llegir més

I la ciutat era jove, aquell 18 de maig. Sí, la ciutat era jove, aquell 18 de maig que no oblidaré mai. Per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui ha sentit la llibertat té més forces per …

Llegir més

No ens ve de la terra i també de la terra aquesta força que ens puja fins als límits del crit. Perquè tenim la cançó contra la por d’ara, perquè tenim la cançó contra la mort d’ara, contra el dubte …

Llegir més

Sota l’esguard lluent -taronja d’hivern-, lleu és el vent que neteja la pell. Et nevaran, si poden, totes les il¿lusions. Et cremaran, si poden, totes les emocions. Sempre ho han fet amb tu, amb mi i amb tots. Jove, si …

Llegir més

Tristesa el nom tristesa vida tristesa el món tristesa antiga tristesa prou tristesa llisa tristesa avui tristesa trista Tristesa lluny tristesa encara tristesa aquí tristesa ampla tristesa a prop tristesa a terra tristesa en molts tristesa nostra Tristesa cant tristesa …

Llegir més

Alerta vius, jo sé que si caiguesses tants anys, molts anys, massa anys et demanaven. Entre els sorolls dels cotxes, del carrer i de la gent que atrafegada passa, he vist molt clar que són molts els que lluiten i …

Llegir més

Si vols, no vull. Si véns, no vinc. Si tens, no tinc. Si creus, no crec. Si caus, no caic. Si prens, no prenc. Si pots, no puc. Si veus, no veig. Si tu, ai, sí. Si jo, ai, no. …

Llegir més

Quants homes calen per a fer un país, quants països per a fer el món, quantes llibertats per a fer la democràcia: llibertats. Quantes cases calen per a fer un carrer, quants carrers per a fer una ciutat, quants arbres …

Llegir més

Primer parlaré de tu, després parlaré de mi, més endavant de nosaltres per callar-me tot seguit. És quan t’oblides de tu que els teus ulls bruns m’il¿luminen d’una llum tendra i suau que em parla del goig de viure. Els …

Llegir més

Oh Pensament, sabré escoltar-te? Boires i llum, Pensament, que s’entrebaten. Matins antics, Pensament, de la mirada, quin temps passat lentament torna avui? Ahirs llunyans, Pensament, que prenen forma fan tremolar, Pensament, ànimes noves. Infants jugant, Pensament, so de campanes, carrers …

Llegir més

I després de creure tant t’arribaren tots els dubtes. Tenia raó el filòsof: pressuposa la certesa el mateix fet de dubtar. Els ulls no se t’han cansat ni et fan nosa les paraules. Qui podria endevinar-te de quin amor moriràs, …

Llegir més

Hauràs de fer com si, com si tot anés molt bé. què més vols, què més demanes, com si tot anés molt bé. La teua llengua enaltida, el teu país net i just, el món ric i en pau, perspectives …

Llegir més

Han passat vint anys de temps viscut a repèl i de rebot. Han passat vint anys, marginals i marginats del concert del món. Constantment devaluats, harmonitzats, televisats. I són vint anys de pors i de silencis, vint anys passats. I …

Llegir més

Fou un infant despert i obert al món l’home que avui buit i perdut es troba: molt lentament l’han fet com ara és amics i amors viscuts intensament, i va tot sol i va tot sol, tot sol. Ha buscat …

Llegir més

Estornells fan i desfan dibuixos insospitats, mentre volen sobre els arbres ara junts i atapeïts, ara sols, ben espaiats. Dins del blau pàl¿lid del cel, per damunt de la ciutat, enllà de la roba estesa. Lluny de teulats i terrats, …

Llegir més

Es veu, Allà on mires es veu, pertot arreu es veu. De les vides, totes, que negaren, de les que brutalment trencaren, de les que han trencat i neguen ara naix potent aquesta nova força que es veu, allà on …

Llegir més

Entre la nota i el so, amb la paraula cantada, el gruix de tot el meu viure vos intente donar cada vegada. Què diré jo de l’aigua que no m’haja dit l’aigua? Ah. Ben impregant de soledat el meu cant …

Llegir més

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …

Llegir més

El núvol blanc que ara passa pel blau del cel molt suaument no ha estat posat, ni poc ni massa, per ser mirat amb els ulls meus. El meu esguard ha quedat pres del seu pas lent, del blanc i …

Llegir més

Als matins, a ciutat, quan l’aigua es queixa als milions d’aixetes de les cases, va rebotant la son entre parets i va esmicolant-se, va esmicolant-se. Mentre els ulls mig tancats no veuen res, s’enrotllen i criden les persianes. Quan encara …

Llegir més

Com la llum per mirar i la son per dormir, com la nit per vetllar i la pell per sentir. Com la veu per cantar i la vida per viure, com l’aigua per nadar i el paper per escriure. Hem …

Llegir més

Una il·lusió de cant sempre viva contra el segrest de tantes il·lusions. Com una llum jove que s’insinua, lenta claror primera d’un nou dia. T’he sentit amb tots els meus sentits, vida, i estime el camí que anem fent junts, …

Llegir més

No podràs agafar ni amb les mans ni a grapats l’aigua del temps que vius: als dits et quedarà un lleu tel d’humitat. L’ofici m’ha portat la tensa soledat que no es trenca per fora: la voluntat d’amor, l’impuls net …

Llegir més

Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que només pots ser lliure si no noten que existeixes, t’entendran? No t’entendran? No t’entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que hi ha qui ha resistit la …

Llegir més

Tots els colors de la terra i de l’aigua que són suaus en aquesta hora incerta, i aquests ocells que van de branca en branca i el sol ixent i la llum que em desperta van parlant-me de tu, van …

Llegir més

Jo no tinc cançons; em tenen a mi elles, les cançons. Quan volen, quan vénen, quan? Qui ho pot saber. Algunes arriben i es fan notar, em miren i van entrant pels meus ulls, per les orelles, per la meua …

Llegir més

Lluny de la pedra i de l’aigua, ombra d’una ombra el record, tota una vida, memòria, fulles dels arbres del bosc. Desnua l’amor molts nusos, més que no hauria pensat, aquest amor necessari que em lliga i que m’ha lligat. …

Llegir més

D’aquella dona que vas conèixer una era jove una era vella D’aquella dona que vas conèixer una era blava una era roja D’aquella dona que vas conèixer una era sàvia una era nècia D’aquella dona que vas conèixer una era …

Llegir més

És un matí molt clar, veig part de la badia de la finestra estant, de la finestra estant. La bella catedral reposa lluminosa mirant la llunyania, mirant la llunyania. Un tros de cel ben blau. Un tros de mar tranquil¿la …

Llegir més

Voldrien fer de nosaltres uns cucuts de rellotge. Tancats dintre la capsa sortiríem per dir les hores. I si no ens donaven corda, passarien els anys i les coses, mentre nosaltres sempre quiets dintre la capsa quedàvem. Voldrien fer de …

Llegir més

Sobre la mar blavosa, els ganivets de l’aigua tallen l’or més fi de la llum de la tarda. Quan oblide, si oblide, ve pel nord del meu cor la claror que es fa veure, llostrejant m’il¿lumina. Sobre la mar blavosa, …

Llegir més

Animal d’esperances i memòria No he volgut ser humà d’altra manera, No he volgut ignorar i resignar-me A ser, poc més poc menys, com una fera. Límits, conec molt bé tants i tants límits. I visc pugnant contra aquests límits. …

Llegir més

Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …

Llegir més

Al meu cervell que desconec vénen paraules conegudes, vocals, consonants, guionets i signes d’exclamació, dos punts, moltes comes i accents que per dir el que sent per tu crec que no em serveixen de res no em serveixen de res. …

Llegir més

Aprèn l’aspra lliçó d’aquells que t’han portat d’un fi batec el do del vent de llibertat. Recorda la fredor d’un cor antic parat. No sollaràs la flor, el nom de llibertat. Guaita de nits, pastor, al prim son del ramat, …

Llegir més

La teva mare broda en el carrer de l’Om. La teva mare broda, broda claror. La teva mare canta una cançó, la vella història trista d’un gran amor. La pluja li contava la teva mort, la pluja li contava com …

Llegir més

Però en la sequedat arrela el pi crescut des d’ella cap al lliure vent que ordeno i dic amb unes poques lletres d’una breu i molt noble i eterna paraula: m’alço vell tronc damunt la vella mar, ombrejo i guardo …

Llegir més

Perdut en l’aigua callada del meu somni. Jo sol, i l’ombra dels xiprers, que m’espera mirall endins de l’aigua del meu somni. Pedra, vent: em podríeu allunyar del continu pas de cristall, de l’aigua del meu somni? Enllà d’una profunda …

Llegir més

Els pous orbs de la nit, palpant vels de claror, captiven la finor d’un cel sense cap crit. Dreçava jaç el vent en l’amplitud. Ocells no rondaran penells de l’alta llum clement. Però, quan més mullat de sang, al camp …

Llegir més

Benignament sóc ara guiat enllà del vell origen de les aigües, on ja no sento la contínua font. Quan els purs llavis reposin, cansats de la vigília del tercer nocturn començarà l’ocell la clarosa lloança. Jo, que moro i sé …

Llegir més

Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …

Llegir més

Nosaltres sabíem d’un únic senyor i vèiem com esdevenia gos. Envilit pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por, s’ajup sota el fuet amb foll oblit de la raó que té. Arnat, menjat de plagues, sense parar llepava l’aspra …

Llegir més

Quan el centre del món no ets ben bé tu (per més que en tinguis la il¿lusió), si et desvetllaven enmig de la nit, no vulguis preguntar-te per què vius: distreu-te rosegant l’ungla d’un dit. Quan el centre del món …

Llegir més

Quan la llum pujada des del fons del mar a llevant comença just a tremolar, he mirat aquesta terra, he mirat aquesta terra. Quan per la muntanya que tanca el ponent el falcó s’enduia la claror del cel, he mirat …

Llegir més

Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …

Llegir més

On l’or acaba tan lentament, banderes, nit enlairada. Escolta una remor de moltes aigües: amb el vent, contra tu, cavalls salvatges. Quan et sentis cridat pels corns de caça, ja per sempre seràs del fosc reialme. Ai, el vell arrelat …

Llegir més

Entra la tranquil·la tarda pel fosc camí de la mirada. Enllà del mar ben treballat pels bous del sol, endins del blat, quan més perfecta mor la flor a l’aire lleu, pel gran dolor d’aquest camí de la mirada, se’n …

Llegir més

El sol ha anat daurant el llarg somni de l’aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprès, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se’n va la meva barca. De terra endins, un cant …

Llegir més

Una a una, en els meus ulls ordeno les vides conegudes. Casa, carena, barca, ample respir de l’aigua, clara rosa. Amb paraules sempre noves vestia la tarda ja nascuda. La nua tarda, que de la llum sortia al mar i …

Llegir més

Llum de retorn de barca: la solitud guanyada. A l’or caminat del dia, llum de retorn de barca. Sóc. I en un lleu, benigne hàlit de vida d’aire, per mar i somnis duia la solitud guanyada. – Salvador Espriu i …

Llegir més

Fortunes de mar se m’emportaran. No podràs orsejar sense perdre, un a un, blanc veler, tots els pals. Per l’engany de la llum de migdia, ets sobtat presoner d’un vell cant. A quin port s’enrolà, serviola, aquest nou timoner tan …

Llegir més

Pregunten: “Et lamentes, quan t’és donat el càntic? Nosaltres acceptem aquesta mort callada. Humilment estimem la nostra mort.” Rellotge: rosa, sorra, rosa, desert. Després? Por del perdut que mira la claror de ponent. Mur de la nit: a penes la …

Llegir més

Petita barca damunt la mar corre fortuna llevantejant. Quan esdevinguis riu de negat, per on sabries passar-lo a gual? Pres que fugia del lent esguard en cap sagrera no té descans. Marquen vedrunes la pobretat d’aquest meu somni de pluja …

Llegir més

S’enduien veus d’infants el sol que jo mirava. Tota la llum d’estiu se’m feia enyor de somni. El rellotge, al blanc mur, diu com se’n va la tarda. S’encalma un vent suau pels camins del capvespre. Potser demà vindran encara …

Llegir més

Desperta, és un nou dia, la llum del sol llevant, vell guia pels quiets camins del fum. No deixis res per caminar i mirar fins al ponent. Car tot, en un moment, et serà pres. – Salvador Espriu i Raimon, …

Llegir més

Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …

Llegir més

Si em demanau lo greu turment que pas, és pas tan fort que em lleva el dir que passe i és d’admirar, passant com no em trespasse ingratitud, portant-me el contrapàs. Mai retrauré de vostra amor un pas, puix en …

Llegir més

Si com lo taur se’n va fuit pel desert quan és sobrat per son semblant qui el força, ne torna mai fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert, tot enaixí em convé llunyar de vós, car vostre …

Llegir més

Si col malalt qui llong temps ha que jau e vol un jorn esforçar-se llevar e sa virtut no l’hi pot molt aidar, ans, llevat dret, sobtament plegat cau, ne pren a mi, que m’esforç contra amor e vull seguir …

Llegir més

Quan plau a Déu que la fusta peresca, en segur port romp àncores i ormeig e de poc mal a molt hom morir veig: null hom és cert d’algun fet com fenesca. L’home sabent no té pus avantatge sinó que …

Llegir més

¿Quins tan segurs consells vas encercant, cor malastruc, enfastijat de viure, Amic de plor e desamic de riure? ¿Com soferràs los mals qui et són davant? Acuita’t, doncs, a la mort qui t’espera. E per tos mals te allongues los …

Llegir més

Tot llaurador és pagat del jornal e l’advocat qui perd lo guanyat plet. Jo, per servir amor, romanc desfet de tot quant he, que servir no me’n cal. He fet senyor del seny a mon voler, veent amor de mon …

Llegir més

On és lo lloc, on ma pensa repose? On serà, on, que mon voler contente? Ab escandall jo cerc tot fons e tente e port no trob on aturar-me gose. Lo que dabans de tot vent me guardava és envers …

Llegir més

No pot mostrar lo món menys pietat com en present dessobre mi pareix: tota amor fall sinó a si mateix, d’enveja és tot lo món conquistat. Hom sens afany no vol fer algun bé: ¿com lo farà contra si ab …

Llegir més

No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …

Llegir més

No em fall record del temps tan delitós que és ja passat: pens que tal no venrà. Si el conseguesc, mercè no em fallirà, car pietat fet haurà pau ab vós. Preareu mi qui en temps antic preàveu e confessant …

Llegir més

Lo temps és tal que tot animal brut requer amor, cascun trobant son par: lo cervo brau sent en lo bosc bramar e son fer bram per dolç cant és tengut; agrons e corbs han melodia tanta que llur semblant, …

Llegir més

Lo jorn ha por de perdre sa claror: quan ve la nit que expandeix ses tenebres, pocs animals no cloen les palpebres, e los malalts creixen de llur dolor. Los malfactors volgren tot l’any duràs perquè llurs mals haguessen cobriment. …

Llegir més

Alt e amor, d’on gran desig s’engendra, e esper, vinent per tots aquests graons, me són delits, mas dóna’m passions la por del mal, qui em fa magrir carn tendra, e port al cor sens fum contínuu foc e la …

Llegir més

Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …

Llegir més

Així com cell qui es parteix de sa terra, ab cor tot ferm que jamés hi retorn, deixant amics e fills plorant entorn e cascú d’ells a ses faldes s’aferra dient plorant: “Anar volem ab vós. Oh, no ens lleixeu …

Llegir més

Així com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me té l’imaginar, que altre bé no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent …

Llegir més

Só qui só, que no só io, puix d’amor mudat me só. Io crec cert que res no sia, o, si só, só fantasia, o algun home que somia que ve alcançar algun do, puix d’amor mudat me só. Só …

Llegir més

Qui té anguila per la cua i la dona per la fe, bé pot dir que res no té. Qui escriu en l’aigua corrent, i en fortuna ha confiat, i pren fe d’un renegat i de l’ aire el fonament, …

Llegir més

Ric só d’enuigs e pobre de conhort, lluny de tot bé, abundant en dolor, desventurat e malcontent d’amor: essent jo viu, vos dic que ja só mort. No trob remei ni sé a qui m’acost, ne passe temps en res …

Llegir més

Preniu, dama, mon consell, encara que us semble cru: Que tot lo novell és bell i no és or tot lo que llu. Sé-us dir que el mal de l’amor, que es nomena ben voler, lo principi és de plaer, …

Llegir més

A la presó estava Bernat Metge, era el seu tercer empresonament i per passar el temps distretament es dedicà a fer certes receptes de gran valor. Era l’any del Senyor de mil tres-cents noranta-set, o vuit, quan va escriure aquesta …

Llegir més

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, …

Llegir més

Mestre Jaume Roig va nàixer probablement a València a començament del segle XV. Se sap amb certesa que va morir un dissabte quart dia del mes d’abril, l’any mil quatre-cents setanta- vuit, en aquesta ciutat. Va estudiar “Medecina i Arts” …

Llegir més

Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …

Llegir més

Dones, l’hivern ja s’acosta; si voldreu tenir delit, prenga cascuna marit. L’estiu bell ab la calor ja del tot vos ha deixat, i ara ve l’hivern traïdor, enemic del despullat. Les que estau en soledat, perquè us consoleu de nit, …

Llegir més

De mi us record, senyora, mia vida, que muir per vós com no us puc contemplar; de mi us record, no em vullau oblidar. Pensau en mi, qui tant vos he servida; pensau en mi, qui mai en altre pens …

Llegir més

Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de …

Llegir més

Tots jorns aprenc e desaprenc ensemps, e visc e muir e faig d’enuig plaer, així mateix faig de l’àvol bon temps, e veig sens ulls e sé menys de saber, e no estrenc res e tot lo món abraç, vol …

Llegir més

Bella, de vós só enamorós. Ja fósseu mia! La nit i el jorn, quan pens en vós, mon cor sospira. Tot mon tresor done, i persona, a vós, garrida. Puix no us vol mal qui el tot vós dóna, dau-me …

Llegir més

Com la llum per mirar i la son per dormir, com la nit per vetllar i la pell per sentir. Com la veu per cantar i la vida per viure, com l’aigua per nadar i el paper per escriure. Hem …

Llegir més

Veles e vents han mos desigs complir, faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d’ells veig armar; xaloc, llevant, los deuen subvenir ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que …

Llegir més

Una il·lusió de cant sempre viva contra el segrest de tantes il·lusions. Com una llum jove que s’insinua, lenta claror primera d’un nou dia. T’he sentit amb tots els meus sentits, vida, i estime el camí que anem fent junts, …

Llegir més

T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …

Llegir més

Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que només pots ser lliure si no noten que existeixes, t’entendran? No t’entendran? No t’entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que hi ha qui ha resistit la …

Llegir més

Tu compres un poquet, jo compre un poquet, aquell una miqueta de res; d’això en diran després: societat de consum. Tu treballes bastant, jo treballe quan puc, aquell treballa tot l’any, i sempre es diu el mateix: societat de consum. …

Llegir més

Só qui só, que no só io, puix d’amor mudat me só. Io crec cert que res no sia, o, si só, só fantasia, o algun home que somia que ve alcançar algun do, puix d’amor mudat me só. Só …

Llegir més

Tots els colors de la terra i de l’aigua que són suaus en aquesta hora incerta, i aquests ocells que van de branca en branca i el sol ixent i la llum que em desperta van parlant-me de tu, van …

Llegir més

Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …

Llegir més

L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …

Llegir més

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, …

Llegir més

He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …

Llegir més

Tots els colors del verd sota un cel de plom que el sol vol trencar. Tots els colors del verd en aquell mes de maig. Portava el vent la força d’un poble que ha sofert tant. Portava la força el …

Llegir més

Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat; savi fan tornar l’hom orat, pus que d’ells haja. Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l’home infernal e fan-lo sant celestial, segons que els usa. Diners fan bregues …

Llegir més

Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …

Llegir més

Animal d’esperances i memòria No he volgut ser humà d’altra manera, No he volgut ignorar i resignar-me A ser, poc més poc menys, com una fera. Límits, conec molt bé tants i tants límits. I visc pugnant contra aquests límits. …

Llegir més

Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del …

Llegir més

Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …

Llegir més

Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …

Llegir més

Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …

Llegir més

A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …

Llegir més

Com sobre l’arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el …

Llegir més

Jo no tinc cançons; em tenen a mi elles, les cançons. Quan volen, quan vénen, quan? Qui ho pot saber. Algunes arriben i es fan notar, em miren i van entrant pels meus ulls, per les orelles, per la meua …

Llegir més

No sé com, però sempre t’estimaré. Encara que altres mans sàpien d’una pell que jo conec. No sé com, però sempre t’estimaré. Encara que els teus llavis no diguen ja el meu nom. No sé com, però sempre t’estimaré. Encara …

Llegir més

No em pren així com al petit vailet qui va cercant senyor qui festa el faça, tenint-lo cald en lo temps de la glaça e fresc, d’estiu, com la calor se met; preant molt poc la valor del senyor e …

Llegir més

La nit, la nit és llarga, la nit. Del treball tornen uns homes i al treball uns altres van. La nit. La nit és llarga, la nit. Per a uns és nit de festa, per a uns altres nit de …

Llegir més

Va morint-se la llum en un plor de gavines. L’últim sol de la tarda besa els llavis de l’aigua. Al mur blanc dibuixada l’ombra de la llimera. El llebeig despentina el pentinat dels arbres. La mar respira calma. La mar …

Llegir més

Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …

Llegir més

Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …

Llegir més

Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d’entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: …

Llegir més

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …

Llegir més

De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …

Llegir més

El núvol blanc que ara passa pel blau del cel molt suaument no ha estat posat, ni poc ni massa, per ser mirat amb els ulls meus. El meu esguard ha quedat pres del seu pas lent, del blanc i …

Llegir més

D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …

Llegir més

Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …

Llegir més

Tant de temps que ha passat! Dintre meu, tanta nit! Dalt del cel, la ciutat on potser ella ha fugit. Se’n va anar en un dia molt clar. Jo no sé si a una terra llunyana. Se’n va anar cap …

Llegir més

Som una llum que s’enfuig, som una llum que s’apaga, som una llum que no és llum, som el gran fum de la terra. De la terra venim, a la terra anirem; en la terra vivim, en la terra serem. …

Llegir més

Tires la pedra, on anirà…? Així és l’home, qui sap on va… qui sap l’home on anirà. Aquí, sota la nit, et diria que el mar és l’etern. Aquí, sota la pluja que cau, et diria que tot és pau. …

Llegir més

Et recorde Amanda, els carrers mullant-se, anant a la fàbrica allà on treballava Manuel. El somriure ample la pluja a la cara res no t’importava perquè et trobaries amb ell, amb ell, amb ell. Només una estona, la vida és …

Llegir més

Terra negra, terra negra, llistons blancs. Mans obertes, mans obertes van cercant cercles màgics foradats, foradats. Creus atracen, creus atracen, cors trencats – viva vida, viva vida morta mort- claus et claven l’ull i el plany, l’ull i el plany. …

Llegir més

Alerta vius, jo sé que si caiguesses tants anys, molts anys, massa anys et demanaven. Entre els sorolls dels cotxes, del carrer i de la gent que atrafegada passa, he vist molt clar que són molts els que lluiten i …

Llegir més

T’adones, company, que a poc a poc ens van posant el futur a l’esquena; t’adones, amic. T’adones, company, que ens el van robant cada dia que passa; t’adones, amic. T’adones, company, que fa ja molts anys que ens amaguen la …

Llegir més

Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que només pots ser lliure si no noten que existeixes, t’entendran? No t’entendran? No t’entendran. Parlava amb mi mateix i em deia: si dius que hi ha qui ha resistit la …

Llegir més

Blanca, blanca, blanca Bat contra la roca L’aigua, l’aigua, l’aigua. Malva, malva, malva A la llum de l’alba L’aigua, l’aigua, l’aigua. Verda, verda, verda Al matí es desperta L’aigua, l’aigua, l’aigua. Blava, blava, blava Si el ponent besava L’aigua, l’aigua, …

Llegir més

Qui ja ho sap tot que no vinga a escoltar-me, que no vinga a escoltar-me. Sempre he cantat per qui ha volgut aprendre, perquè jo encara aprenc de qui m’escolta, de qui em fa callar o no m’escolta, per això …

Llegir més

A l’any 40, quan jo vaig nàixer, encara no havien mort tots. Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen. Molts es varen quedar, havien perdut, diuen. d’altres conegueren l’exili i els seus camins. A l’any 40, quan jo vaig nàixer, …

Llegir més

Com sobre l’arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací. Quatre rius de sang, terra polsosa i vella, corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el …

Llegir més

Tots els colors de la terra i de l’aigua que són suaus en aquesta hora incerta, i aquests ocells que van de branca en branca i el sol ixent i la llum que em desperta van parlant-me de tu, van …

Llegir més

Molt lluny, en les butxaques d’uns pantalons vells que ma mare guardava -ma mare ho guarda tot-, he trobat les nits que ens passàvem caminant, amics, pels carrers de Xàtiva. Parlavem de tot i del bé i del mal. Amb …

Llegir més

L’única seguretat, l’arrelament dels meus dubtes, ve potent quan tu te’n vas, tant si t’ho creus com si dubtes. Content tornaria a ser el xiquet que va jugant, absent, pel mig del carrer, d’aquell meu carrer d’abans. Carrer on jugàvem …

Llegir més

Ab los peus verds, los ulls e celles negres, penatge blanc, he vista una garsa, sola, sens par, de les altres esparsa, que del mirar mos ulls resten alegres; i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, …

Llegir més

Jo vinc d’un silenci antic i molt llarg de gent que va alçant-se des del fons dels segles de gent que anomenen classes subalternes, jo vinc d’un silenci antic i molt llarg. Jo vinc de les places i dels carrers …

Llegir més

Mestre Jaume Roig va nàixer probablement a València a començament del segle XV. Se sap amb certesa que va morir un dissabte quart dia del mes d’abril, l’any mil quatre-cents setanta- vuit, en aquesta ciutat. Va estudiar “Medecina i Arts” …

Llegir més

Entre la nota i el so, amb la paraula cantada, el gruix de tot el meu viure vos intente donar cada vegada. Què diré jo de l’aigua que no m’haja dit l’aigua? Ah. Ben impregant de soledat el meu cant …

Llegir més

Quan tu te’n vas al teu país d’Itàlia i jo ben sol em quede a Maragall, aquest carrer que mai no ens ha fet gràcia se’m torna el lloc d’un gris inútil ball. Ausiàs March em ve a la memòria, …

Llegir més

Desert d’amics, de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitivada, me trob del tot en mal poder sotsmès, no vei algú que de …

Llegir més

Animal d’esperances i memòria No he volgut ser humà d’altra manera, No he volgut ignorar i resignar-me A ser, poc més poc menys, com una fera. Límits, conec molt bé tants i tants límits. I visc pugnant contra aquests límits. …

Llegir més

Al meu país la pluja no sap ploure: o plou poc o plou massa; si plou poc és la sequera, si plou massa és la catàstrofe. Qui portarà la pluja a escola? Qui li dirà com s’ha de ploure? Al …

Llegir més

Aixi com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys …

Llegir més

Si un dia vols, si un dia tornes, em trobaràs com sempre, si un dia vols. Potser més sol, potser més trist que sempre, si un dia vols, si un dia tornes. Encara és forta la lluita i queda tant …

Llegir més

No em mou al crit ni ocells ni flors. Tu, tu que treballes de sol a sol. Tu, tu que notes i vius tota la por. Tu em mous al crit, ni ocells, ni flors. Tu, que estimant entre els …

Llegir més

La nit, la nit és llarga, la nit. Del treball tornen uns homes i al treball uns altres van. La nit. La nit és llarga, la nit. Per a uns és nit de festa, per a uns altres nit de …

Llegir més

Ara digueu: “La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i amb ell, les males herbes.” Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba …

Llegir més

He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc. Ma mare que sempre espera que torne com abans. He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans. He vingut ací …

Llegir més

Cantarem la vida, cantarem la nostra vida de poble que no vol morir. Lluitarem amb forca, lluitarem amb tota la força per l’única possible, perseguida, vida nostra. I guanyarem l’esperança, sí, pujarem al camp de l’esperança, temps i temps negada, …

Llegir més

Ja plou. Cinc dies que plou i no es pot treballar. Què fa el cel amb nosaltres, pobres homes de fam i de carn? I plou. Cinc dies que plou, cinc dies que vivim sense sou. I plou, i no …

Llegir més

De l’home mire sempre les mans. Mans de xiquet, ben netes, mans de xiquet que es faran grans. Mans que en la nit busquen allò que no troben mai. Mans dels que maten, brutes; mans fines que manen matar. Mans …

Llegir més

D’un temps que serà el nostre, d’un país que mai no hem fet, cante les esperances i plore la poca fe. No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home i no per a la mort s’ha …

Llegir més

Tots els somnis trencats. Tots els castells per terra. Tot allò que hem viscut tan endins s’ha enfonsat. Què s’ha fet dels 17 anys? Què s’ha fet d’aquells ulls, d’aquelles mans tan pures? Què s’ha fet, què s’ha fet…? Tant …

Llegir més

Ara que som junts diré el que tu i jo sabem i que sovint oblidem: Hem vist la por ser llei per a tots. Hem vist la sang -que sols fa sang- ser llei del món. No, jo dic no, …

Llegir més

Tires la pedra, on anirà…? Així és l’home, qui sap on va… qui sap l’home on anirà. Aquí, sota la nit, et diria que el mar és l’etern. Aquí, sota la pluja que cau, et diria que tot és pau. …

Llegir més

Al vent, la cara al vent, el cor al vent, les mans al vent, els ulls al vent, al vent del món. I tots, tots plens de nit, buscant la llum, buscant la pau, buscant a déu, al vent del …

Llegir més