Resulta impossible imaginar la Vida sense Música. Ella, és una cosa inherent a la pròpia naturalesa humana. El nostre cor és un “instrument” de percussió que ens acompanya de principi a fi en el nostre viatge per la Vida, sent fidel reflex en tot moment dels nostres sentiments i emocions. Va haver-hi una època en què la música només es podia escoltar en “directe” en festes i revetles, en celebracions públiques i privades. Però a la fi del segle XIX, amb l'aparició del fonògraf aquesta situació va començar a canviar fent possible, com bé expressa l'etimologia de la pròpia paraula, “escriure els sons” per a tornar a escoltar-los en un altre moment i lloc les vegades que es volguera. Primerament, aquesta escriptura es va fer servir de “suports” com els cilindres de cera; després els discos de pissarra i de vinil; més tard les cintes magnètiques i els Compact Disc; fins a arribar avui dia al “núvol” i el Spotify. I per descomptat, tots aquests canvis tecnològics no han sigut aliens a l'intèrpret musical. Al contrari, des dels primers registres sonors de l'inoblidable Enrico Caruso, al començament del segle XX, i fins a la música que escoltarem en la Ponència + Performance DJ ja en temps de la Intel·ligència Artificial, a cada moment l'intèrpret musical s'ha fet servir d'aquests, evolucionant i transformant la seua pròpia labor i l'Art que d'ella sorgeix per al públic.

Impartida per Sara Díaz-Roncero Mendoza, alumna Grau en Tecnologia Digital i Multimèdia (GTDM) Escola de Telecomunicacions UPV i DJ; Jordi García Gosálvez, alumne del GTDM i DJ professional; Noelia Castillo Pérez, Màster en Música Espanyola i Hispanoamericana, Mezzosoprano, Professora de Canto, Piano i Direcció Coral i, actualment, doctoranda del programa de Doctorat en Art: Producció i Investigació de la UPV; i Carlos Hernández Franco, Professor de l'Escola de Telecomunicacions i de la Universitat SÈNIOR UPV.