Territoris violats. Com el futur pot modificar el passat
Del 19 de setembre al 5 de febrer 2023
Biennale Artchitecture del Frac Centre-Val de Loire, Vierzon, França
Presentació del projecte d’investigació “Territoris violats. Com el futur pot modificar el passat” dirigit per la professora Mónica García Martínez, en col·laboració amb Mª Jesús Muñoz Pardo i Beatriz G. Bustamante i els següents estudiants de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, ETSA: Andrea Alcántar Vizcaino, Mathys Citerne, Martina Divisova, Karolina Doniec, Julia Anna Dubte, Johana Sofía Flores Barcenas, Fiorela Gibaja Gómez, Luis Giménez Olmos, Julia Kudla, Barbara Leszczynska, Giulia Pedilarco, Lena Pfeffing, Julia Raud, Hannah Schmidt, Tora Augland Stoelen, Natalia Suchowolak, Ecem Bengisu Üncü, Maria Wagner, Tsjerk Wicherink i Agnieszka Wiecha.“L’objectiu és acabar amb la invisibilización de les dones en la història de l’arquitectura i l’art. Potser una vegada guanyats aquests combats, el de la re-lectura de la història de l’art i l’arquitectura des del prisma del feminisme i el de l’acceptació igualitària de gèneres, veurem sorgir el començament del que l’autora Marie-Céline Naus ha denominat una democràcia feminista.” (Damani, 2021)
Els estudiants de l’ETSA de la UPV han sigut convidats a participar en la Biennale d’Art et d’Architecture 2022, titulada “Llibertat infinita, un món per una democràcia feminista”, organitzada pel FRAC Centre-Val de Loire en Vierzon, França. Aquesta biennal és abans de res la d’un nou imaginari basat en la igualtat, on conviuen diverses lectures socials, militants i artístiques amb la perspectiva de fomentar un nou sentit comú. És igualment la biennal d’un nou ideal social basada en l’experimentació renovada, el coneixement plural i l’acció ciutadana.
La investigació presentada assumeix el repte creatiu de la reconstrucció real i imaginària de llocs i territoris, literaris i arqueològics, que van ser habitats i organitzats per les dones en el desert en els començaments del cristianisme primitiu. Com afirma la historiadora feminista Gerda Lerner, són un dels grups de dones que precedeixen a la creació de la consciència feminista al llarg de la història.
Les principals fonts d’inspiració visual han sigut els paisatges arqueològics dels deserts de Kellia i Scetis a Egipte, habitats en el seu moment per les Ammas o Mares del Desert, el Karakum o el desert d’arenes negres de Turkmenistan, els eremitorios rupestres, així com les cel·les medievals, on “recluses” o “aparedades” van decidir recloure’s voluntàriament cercant una alternativa al patriarcat.
La re-construcció d’aquests hàbitats i territoris mitjançant dibuixos, collages, escultures d’escaiola i fotomuntatges han qüestionat el nostre imaginari i els nostres processos de pensament. Es tracta una forma complexa d’aproximació al pensament contemporani i a la Història de les dones que ens precedeixen en la construcció de la consciència feminista.Més enllà de la seua relació amb la història, el concepte de democràcia feminista s’infiltra en la lectura de la disciplina, i dona lloc a diverses preguntes: Quines ciutats i programes de planificació urbana estan dissenyats per i per a les dones? Quin és el lloc de les arquitectes en una professió dominada per homes i quina és la seua producció? Quins mecanismes s’han de posar en marxa per a traure aquesta producció artística de la invisibilitat? La Biennale d´Art et d’Architecture s’expressarà com “Manifesto de proximitat”, en el qual manifestacions artístiques efímeres ocuparan dos territoris: el de Vierzon i el de València. L’objectiu serà fer de la biennal un motor de les dinàmiques urbanes, arquitectòniques i artístiques d’aquestes ciutats, així com un espai per a construir el viure junts i animar als ciutadans a apropiar-se de la seua ciutat.