Una exposició que repassa l’escena del ‘punk’ i l”hardcore’ a València des de la Transició
El soroll de ràbia del punk i l’hardcore valencians arriba a una exposició que ha recopilat els principals materials d’una escena musical i cultural vinculada a l’anarquisme i als centres socials autogestionats. L’exposició, que s’instal·larà a la biblioteca de la facultat de Belles arts de València entre el 30 de novembre i el 15 de gener del 2021, sorgeix com a complement a un altre projecte col·lectiu que en forma de llibre presentarà el punk i l’hardcore que ha sonat a València des de finals del 70 fins a quasi l’actualitat. Els panells repassen, amb textos i material gràfic, les bandes, sons, lletres i estètiques, així com l’ús de la música com a instrument de moviments polítics i socials.
Tots dos corrents musicals i expressions culturals naixen vinculades a un context històric, polític i social de crisi econòmica, control social, desencantament i precarietat. Per als seus propis protagonistes el punk no és només un corrent musical sinó una actitud enfront del sistema en el qual sobreviuen i desenvolupen la seua creativitat. El do it yourself – fes-ho tu mateixa forma part inseparable de la gènesi del propi moviment musical amb l’actitud de bandes que van promoure l’autogestió com a manera de canalitzar la seua imaginació i el seu missatge polític.
L’exposició repassa breument el sorgiment del punk a Gran Bretanya i els Estats Units, i explica com el seu crit, la seua ràbia i la seua provocació s’expandeixen i contagien a centenars de joves per tot el món i, especialment, a la ciutat del Túria. Així, apareixen els grups nascuts a València, agrupats per dècades, que afloren i omplin de distorsió i descàrregues elèctriques els locals d’assaig, timbes, cases okupes, discoteques i festes entorn del cap i casal. A més, diversos panells estan dedicats a les ràdios lliures, els fanzines, i les distribuïdores alternatives, autèntiques xarxes socials d’una època en què el més semblant a un gteléfono mòbil eren les cabines telefòniques.
L’exposició també inclou una selecció de discos i maquetes de les bandes protagonistes i algunes referències bibliogràfiques sobre el tema. Les bandes que apareixen en aquesta exposició no sols escriuen proclames o pamflets sonors, també les seues lletres parlen de sentiments, d’emocions i de vivències personals. Són gents d’estètica diversa que poden haver estat, o no, organitzant mogudes, promovent accions i difonent missatges amb un objectiu polític. Involucrats o no, nihilistes o polititzats, lúdics o combatius, a tots aqueixos milers de xics els ha unit el dret a la protesta. Els qui fan música des d’un entorn polititzat l’han vinculat a l’autogestió, l’asamblearismo i l’acció al carrer des de pressupostos horitzontals i antiautoritaris.