Del 25 d’abril al 16 de juliol de 2024.
Espai N-1, Biblioteca Central, Universitat Politècnica de València
L’exposició Una matriu ferida. Clivelles de la creativitat reuneix artistes i a professionals del disseny i la investigació artística per a reflexionar sobre la col·laboració entre agents de la creativitat humana i xarxes neuronals. Una matriu ferida aborda el debat sobre l’automatització creixent dels processos creatius des del punt de vista de les seues clivelles i espais grisos, de les seues impossibilitats i límits, paradoxes i fugides.
L’espai n-1 de la Universitat Politècnica de València acollirà des del pròxim 25 d’abril i fins al 16 de juliol aquesta mostra, organitzada per la UPV en col·laboració amb einaidea, plataforma d’investigació i programació en art i disseny de Fundació EINA, Barcelona.
El dia 25 d’abril hi haurà una taula redona a les 18.00 en la Sala d’actes de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial (edifici 5F) i a continuació tindrà lloc el acte inaugural a les 19.00 en el espai n-1, Biblioteca central de la UPV.
Una matriu ferida inclou treballs de les artistes Itziar Barrio, Zach Blas, Sarah Derat, Laia Estruch, Elisa Giardina Papa, John Menick, Katarina Petrović i Marc Vives, a les quals s’uneixen elements d’investigació elaborats per l’equip curatorial i de disseny del projecte: Manuel Cirauqui, curador i director d’einaidea; Rosa Lleó, co-curadora del projecte; Mireia Molina Costa, Carmen Montiel i Alexandre Viladrich, personal investigador i dissenyador associat a einaidea. En el procés de recerca i desenvolupament d’Una matriu ferida han participat igualment, al llarg dels últims tres anys, artistes i representants de la investigació i el disseny com Elena Bartomeu, Erick Beltrán, Jo Milne, Lluís Nacenta, i Pep Vidal.
Com assenyala Manuel Cirauqui, director de einaidea i co-comissari del projecte: “A mesura que som testimonis de nivells cada vegada més alts de rendiment de la Intel·ligència Artificial, es consolida una dependència més profunda de la computació per a qualsevol operació cognitiva i de producció estètica. Això afecta tant a l’accés a la informació i la seua pre-tractament i distribució; com a la definició de trets estètics dels objectes culturals, particularment en els àmbits de la generació d’imatges, el disseny d’interfícies, la música… Ens preguntem sobre les interaccions persona-màquina i màquina-màquina en l’espai de la investigació artística, tant en el que aquesta té d’acadèmic com en el que desborda l’àmbit universitari i es desenvolupa en l’espai públic o els mercats de l’art.”