Línies d’investigació

Les espècies formadores de gespes presenten gran quantitat de varietats comercials que són obtingudes i produïdes majoritàriament a Amèrica del Nord o centre d’Europa. És per això, que a l’hora de cultivar-les a Espanya és necessari conèixer el seu comportament en diferents ambients. En la UPV tenim un camp d’assajos d’espècies cespitoses on es cultiven baix diferents programes de maneig de l’aigua i la fertilització en el marc d’un conveni de llarga duració entre la UPV i l’empresa Llavors Dalmau S.L.

Contacte

Diego Gómez de Barreda Ferraz ( diegode@btc.upv.es)

Els drons són una nova eina que en l’agricultura té interessants aplicacions. L’ús d’imatges obtingudes mitjançant vols de dron i índexs de vegetació calculats a partir d’aquestes, permeten entre una altra coses fer seguiment del cultiu, el seu desenvolupament i detecció de problemes associats a aquests. Mitjançant cambres RGB i multiespectrals estem monitorant i caracteritzant varietats d’arròs i problemes de males herbes i estrès associats a diferents cultius  de la nostra zona.

Contacte

José María Osca LLUCH ( josca@upv.es)

Estudiem les possibilitats d’utilització de materials renovables mitjançant la seua caracterització física, química i microbiològica en estat pur, tractats o barrejats amb substrats convencionals.

Contacte

Salvador López Galarza ( slopez@upv.es)

Valorem la resposta de cultius hortofructícoles a l’aplicació de bioestimulantes de plantes de diferent naturalesa, analitzant l’impacte en el creixement, desenvolupament i en el rendiment comercial final, així com l’anàlisi econòmica, a curt i llarg termini.

Contacte

Salvador López Galarza ( slopez@upv.es)

Aquesta línia d’investigació inclou treballs de selecció i caracterització pomológica, bioquímica i fisiològica de les espècies llenyoses en cultiu i adaptades al Mediterrani. Especialment tenint en compte les futures problemàtiques de sequera i elevació tèrmica ambiental.

Contacte

Isabel López-Cortés ( islocor@upv.es)

Grup especialista en Fisiologia de l’arbre fruiter que investiga els factors endògens responsables de la floració, quallat, desenvolupament del fruit i maduració, en interacció amb el mitjà. Els nostres resultats han permès desenvolupar tècniques eficaces per a millorar la producció i la qualitat en els cítrics, caqui, nispro japonès, fruiters d’os i alvocat.

Contacte

Carlos Mesejo Conills ( carmeco@upv.es)

Web grup

Les males herbes són els agents biòtics causants del major descens en rendiment dels cultius, i de l’augment de les despeses de maneig d’aquests. En la UPV, els Departaments de Producció Vegetal i el d’Ecosistemes Agroforestals, treballen de manera conjunta (Institut Agroforestal del Mediterrani) en diferents aspectes relacionats amb la malherbologia, des de la pròpia biologia de les males herbes fins a diferents mètodes de control, bé siguen agroecològics com a químics. En aquests moments es treballa en el marc de projecte europeu AGROSUS que tracta d’implementar mesures ecològiques per al control de les males herbes en diversos cultius mediterranis.

Contacte

Diego Gómez de Barreda Ferraz ( diegode@btc.upv.es)

Línies d’investigació principals:
• Regulació genètica i molecular del desenvolupament dels teixits vasculars en plantes
• Regulació de l’activitat cambial per estrès mecànic
• Plasticitat del desenvolupament vascular de les plantes i aclimatació
• Adaptació genètica i evolució del desenvolupament de la vasculatura en plantes

Contacte

Javier Agustí Feliu ( jagusti@ibmcp.upv.es)

Xarxes socials

@agusti_lab (X/twitter)

Pàgina web

Enllaç web

L’escassetat de recursos hídrics és un problema cada vegada més important, acuitat pel canvi climàtic. Les necessitats hídriques depenen de les característiques de cada espècie, i cultivar, i de les condicions ambientals. En l’actualitat s’aconsella determinar l’evapotranspiració (ET) del cultiu en condicions estàndard a partir d’ET de referència i del coeficient de cultiu (Kc), únic i dual. Resulta molt important el tenir valors del Kc obtingut amb el material vegetal utilitzat i obtinguts en condicions locals.

Contacte

Nuria Pascual Seva ( nurpasse@upv.es)

Estudi de l’aplicació de residus de collita (palla d’arròs) en cultius fruiters llenyosos (cítrics i caqui), analitzant la influència sobre l’activitat biològica del sòl, regulació de la humitat i control de plantes adventícies

Contacte

Vicente Castell Zeising ( vcastell@prv.upv.es)

Emprem com a model el gènere Crocus i la seua espècie de major interès comercial, el safrà (C. sativus L.). Ens centrem en els processos de floració i desenvolupament del corm, estudiant els factors que determinen l’elecció d’una d’aquestes vies alternatives de reproducció, així com la fisiologia de tots dos processos i els seus diferents aspectes: metabòlics, histològics i moleculars. Així mateix, s’explora la variabilitat existent dins del gènere. El control del temps de floració, en aquest grup de plantes, permet escalonar l’obtenció de flor al llarg de l’any, possibilitant una producció a nivell industrial de material vegetal molt ric en productes bioactivos.

Contacte

Rosa Victoria Molina ( rvmolina@upv.edu.es)

Xarxes socials

@PlantPhysiolUPV (X/twitter)

Tipificació i adaptació a cultius intensius de les diferents cultivars d’ametler tenint en compte la seua composició química i organolèptica detallada, així com la seua importància en una alimentació saludable.
Es posseeix un panell de tast professional de fruites que permet caracteritzar fisicoquímica i organolèpticament la qualitat de fruita fresca i els seus processaments, entre ells fruites d’os, fruita seca, garrofera i altres fruiteres adaptats al Mediterrani

Contacte

Isabel López-Cortés ( islocor@upv.es)

Integració de les principals dimensions de la gestió forestal (resiliència, canvi climàtic, bioeconomía, despoblació rural, sòls i aigua, biodiversitat, etc.) i la seua modelització mitjançant DSS. Formació integral en incendis (MásterFuego interuniversitari). Patró de la Fundació Pau Costa. Coordinador científic del projecte H2020 INFORMA coordinat per la UPV. Projecte de formació en DSS per a FAO a Zàmbia.

Contacte

Eduardo Rojas Briales ( edrobr@prv.upv.es)

Aquesta línia d’investigació té com a objectiu final la millora de la producció en espècies d’interès agronòmic a través de processos fisiològics implicats en l’assimilació i distribució de compostos de C i N en la planta. Actualment s’estan desenvolupant estudis relacionats amb la regulació de l’eficiència de l’Eficiència en l’Ús del Nitrogen (NUE) emprant tomaca com a espècie model. Concretament s’està avaluant la variabilitat dels components de la NUE en l’espècie cultivada i silvestres relacionades. A més, s’està estudiant a nivell fisiològic i molecular el paper de les permeasas d’aminoàcids de tipus AAP com a reguladores de la partició de N al fruit, i la seua relació amb l’assimilació, metabolisme i transport de C en la planta.

Contacte

Sergio González Nebauer ( sergonne@upv.edu.es)

Xarxes socials

@PlantPhysiolUPV (X/twitter)

Existeixen determinades espècies que presenten problemes en la seua propagació, ja siga sexual o asexual. En tots dos és important conèixer les seues causes per a poder solucionar el problema. En la propagació vegetativa s’analitzen les característiques del material vegetal, les tècniques de propagació, els fitorreguladores a utilitzar, les condicions ambientals, etc. En el cas de les llavors s’estudien els possibles tipus de latència i la manera de superar-les.

Contacte

Nuria Pascual Seva ( nurpasse@upv.es)

Les males herbes constitueixen un dels problemes més importants del cultiu d’arròs a València. Són moltes les espècies arvenses que es desenvolupen en l’arrossar valencià, encara que els problemes importants de maneig es restringeixen a unes poques espècies, sent les més problemàtiques les que constitueixen el complex Echinochloa (E. crus-galli, E. hispidula, E. oryzoides, …), conegudes localment pel nom comú de ‘cerreig’. Característiques inherents a aquestes plantes (diversitat d’espècies, gran producció de llavor de gran longevitat, germinació escalonada) i factors diversos relacionats amb el clima, el cultiu i el seu maneig en la zona (dificultats que la climatologia imposa algunes campanyes per a un adequat control, escassa varietat d’herbicides i mecanismes d’acció disponibles per al control químic, la rigidesa en el sistema de reg i adequat maneig de l’aigua en la zona, prohibició de la crema de la palla d’arròs al final de la campanya…), fan que el maneig i control de Echinochloa siga complicat i en els últims anys cada vegada són més freqüents els camps amb alts graus d’infestació. A això cal afegir que en la zona també hem detectat biotips resistents als principals herbicides emprats per al seu control. En l’actualitat treballem a marejar i caracteritzar les parcel·les amb maneig deficient per a cercar solucions que ajuden a reduir el problema.

Contacte

José María Osca LLUCH ( josca@prv.upv.es)

Es realitzen caracteritzacions pomológicas i fisicoquímiques dels seus olis alhora que organolèptiques i qualitatives dels mateix. Cercant l’adaptació i maneig de les diferents varietats al cultiu semiintensivo i intensiu.

Contacte

Isabel López-Cortés ( islocor@upv.es)

En 2009 es va establir una àmplia xarxa de parcel·les d’experimentació en Pinus halepensis Mill, espècie En 2009 es va establir una àmplia xarxa de parcel·les d’experimentació en Pinus halepensis Mill, espècie dominant de les zones baixes mediterrànies en sòls bàsics i la conífera més estesa a Espanya. S’han triat diferents tractaments possibles en 2 rangs d’edat per a identificar els més indicats a cada situació i alhora calibrar les úniques taules de producció existents a escala espanyola a les condicions locals. S’han mesurat en 2 ocasions i s’estan començant el 3r mesurament alhora que s’extrauen conclusions més enllà de les silvícoles i del carboni emmagatzemat com a regeneració, biodiversitat, tipus de combustibles, etc. Les parcel·les es troben l’Alcalà de Xivert, Aiora i Viver i s’han establit en col·laboració amb la Generalitat Valenciana.

Contacte

Eduardo Rojas Briales ( edrobr@prv.upv.es)

Seguiment dels recursos forestals a escala global i regional i la seua relació amb els ODS també d’altres sectors. Anàlisi de tendències de les polítiques forestals p.e. tinença, legislació, incentius, participació, planificació estratègica, així com la governança a escala global i regional. Un especial èmfasi es dedica a la comunicació forestal cercant estratègies que permeten portar els missatges forestals millor a la societat. Finalment es desenvolupen funcions formatives de personal facultatiu per a tercers països en l’àmbit forestal (l’Índia, l’Iran), d’estudiants (Mediterranean forest Màster) o específic d’incendis (Aràbia Saudita) o en cursos internacionals (Àsia-Pacífic) a més d’a través de l’intercanvi Erasmus Mundus (Turquia, Indonèsia, el Perú, Polònia, Israel, Alemanya,…). La presència com a membre de l’Advisory Board de CIHEAM, el MoU entre la UPV i la FAO (2021-) o la presidència del Board of Directors de PEFC-Internacional complementen aquest àmbit.

Contacte

Eduardo Rojas Briales ( edrobr@prv.upv.es)

L’escassetat de recursos hídrics és un problema cada vegada més important, acuitat pel canvi climàtic. El reg deficitari consisteix a realitzar una aportació hídrica inferior als requeriments que presenta el cultiu per evapotranspiració. Amb el reg deficitari, controlat i sostingut, pot obtenir-se una reducció en el consum hídric sense reducció del rendiment ni de la qualitat de la producció.

Contacte

Nuria Pascual Seva ( nurpasse@upv.es)

Seleccionem accessions del gènere Capsicum de diferents orígens per a veure la seua aptitud com portainjertos de pimentó per a tolerar diferents estressos abiòtics, com a salí, hídric, supra i infra-tèrmic, lumínic, així com diferents estressos combinats. També obtenim híbrids entre ells per a explotar encara més les fonts de tolerància. A més, estudiem les bases genètiques i moleculars d’aquestes toleràncies aprofitant els diferents graus de tolerància trobats en els portainjertos seleccionats en aquests estudis.

Contacte

Salvador López Galarza ( slopez@upv.es)

Es realitzen estudis de caracterització en vinya. Amb caracterització fisicoquímica de nutrients en la vinya i en les característiques i qualitats dels mostos per a diferents línies d’elaboració.

Contacte

Isabel López-Cortés ( islocor@upv.es)