Aquesta exposició explora la interacció entre arquitectura i naturalesa com a components integrants d’una identitat cultural. L’arquitectura està relacionada a la cultura, per la qual cosa la interacció entre cultura i naturalesa, han sigut conceptes que percebuts com a oposats al llarg de la història. Mentre la naturalesa es concep com a independent de l’arquitectura, la cultura es refereix a les pràctiques, coneixements i costums desenvolupats per en les nostres societats.
Pensadors com Claude Lévi-Strauss han marcat una visió relacional que suggereix que cultura i entorn no estan en conflicte, sinó que mantenen un diàleg constant. La seua obra, que inclou innovadores perspectives sobre parentiu i mites en societats originàries, ha influït en debats contemporanis sobre etnocentrisme i crisi ecològica, així com en la discussió sobre com habitar i relacionar-nos amb el nostre espai. Encara que l’oposició entre naturalesa i cultura ha sigut una eina metodològica útil per a classificar el món, aquest plantejament ha sigut desafiat per estudis etnogràfics del segle XX que revelen que la categoria “naturalesa” tanca múltiples maneres d’entendre i habitar el món.
A través d’aquesta perspectiva, aquesta exposició analitza com els espais construïts poden relacionar-se amb el natural, establint connexions harmòniques entre l’humà i el seu entorn. I en un context on la sostenibilitat és més rellevant que mai, l’exposició ens convida a replantejar la nostra relació amb l’entorn, no com una dicotomia, sinó com una oportunitat per a fomentar noves maneres d’habitar que integren la naturalesa com a part d’un mateix entorn social. La disciplina arquitectònica, en transformar i nodrir-se tant de la naturalesa com de la cultura, es converteix en un mitjà essencial per a explorar aquesta interrelació.
El pensament indígena no estableix una clara distinció ontològica entre humans i no-humans. En aquest enfocament, tots els éssers comparteixen una mateixa interioritat similar, diferenciant-se només per les seues formes físiques. Això convida a reconsiderar la relació que tenen els assentaments humans amb la naturalesa i a explorar maneres d’habitar el món, integrant la dimensió cultural en un diàleg continu.
L’exposició proposa obrir-nos a altres perspectives que fomenten una visió més flexible de la relació entre humans i el món no-humà. En lloc de separar-nos, les nostres diferències poden contribuir a formar part d’una relació social més àmplia. Aquesta discussió pot ser interpretada per l’arquitectura i pot transcendir com a instrument per a integrar el natural i el cultural en un mateix sistema.