L’experiència en formació i innovació de l’Institut de Ciències de l’Educació, ens permet, en aquests moments, plantejar un itinerari formatiu constituït per dos programes: PAU i CAyD2, per a acompanyar, d’una banda, als futurs professors que estan desenvolupant el seu treball fonamentalment investigador, com són els becaris d’investigació (FPI i FPU), però que també s’estan iniciant en la docència, i, sobretot, per a donar resposta a l’article 78 de la LOSU, en el qual s’estableixen que les universitats organitzaran un curs de formació docent inicial, amb caràcter obligatori, per al professorat ajudant doctor, les característiques del qual seran establides per les pròpies universitats, d’acord amb les seues unitats responsables de la formació i innovació docent del professorat.
L’itinerari és coherent amb els objectius del pla de suport al desenvolupament professional del professorat de la UPV, en el qual es proposa un Marc de Desenvolupament Acadèmic Docent (MDAD, REDU, 2018) amb set dimensions relacionades amb una docència de qualitat, basades en la investigació, i amb una concepció de la professió docent com a activitat professional complexa que requereix una formació sistemàtica i de llarg recorregut, amb l’acompanyament necessari i ajustat a cada etapa.
D’altra banda, no es pot oblidar que en el mateix article 78 de la LOSU, s’afirma que “transcorreguts els tres primers anys del contracte, la universitat realitzarà una avaluació orientativa de l’acompliment de les Professores i els Professors Ajudants Doctors, que podrà encarregar-se a les agències de qualitat competents. Aquesta avaluació tindrà com a objectiu valorar el progrés i la qualitat de l’activitat docent i investigadora i, en el seu cas, de transferència i intercanvi del coneixement del professorat, que hauran de conduir-li a aconseguir els mèrits requerits per a obtenir l’acreditació necessària per a concursar a una plaça de professorat permanent una vegada finalitzat el contracte”.
Aquesta nova situació normativa per als ajudants doctores, i el fet que és important alinear la formació del professorat amb els models d’avaluació de la docència (DOCENTIA) per a donar suport als processos de millora, fa que, encara que el nou model DOCENTIA UPV no ha entrat en vigor encara, si bé es troba en fase molt avançada, s’haja vinculat també el contingut i orientació de l’itinerari amb els estàndards que, probablement, serviran per a avaluar la qualitat de la docència del professorat de la UPV.
Arquitectura curricular de l’itinerari
Des del punt de vista metodològic, tant el PAU com el CAyD2 estan pensats des d’una concepció acadèmica de la docència (SoTL), és a dir, que ajudar els professors i professores a ser docents de qualitat implica fer-ho des de les característiques pròpies que defineixen a la professió docent: un bon professional requereix fer de la seua pràctica la matèria
prima des de la qual reflexionar sobre les seues accions, però aquesta reflexió no pot ser una cosa que es quede en el món privat, sinó que és bo que el compartisca amb altres col·legues perquè ofereix una eina per al canvi i, finalment, la professionalitat també s’anirà observant en productes tangibles que donen quanta de les realitzacions per a poder sotmeses al debat propi de la professió.
Així doncs, en tots dos programes es mantenen elements formatius comuns que volen desenvolupar aquests principis:
- Utilització del portafolio com a fil conductor de la formació i de la reflexió personal entorn de la docència: aquest portafolio s’inicia al PAU i es contínua en el CAyD2.
- Treball en grups base o comunitats d’aprenentatge en els van tenint reptes cada vegada rigorosos: des d’una xicoteta millora en l’activitat docent de la qual siguen responsables fins a una innovació incipient en el cas dels ajudants doctores.
- Incorporació d’una de les pràctiques que major impacte tenen en el desenvolupament docent com és la revisió de parells, graduant també en aquest cas l’amplitud del treball col·laboratiu a ajudar i deixar-se ajudar pels col·legues.
- Mentors vinculats a les àrees de coneixement dels participants, ja que en els moments inicials del desenvolupament docent existeixen figures de referència que serveixen per a acompanyar a professors i professores en dos processos molt importants: la socialització en els llocs en els quals desenvolupen el seu treball i el referent de com s’entén ser docent d’una disciplina concreta.