Informació addicional

La Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIBG) és la norma en matèria d’accés a la informació pública, tenint caràcter bàsic i sent, per tant, aplicable a totes les Administracions Públiques.

Arran de l’entrada en vigor de la Llei de Transparència a nivell estatal, la Comunitat Valenciana, en l’àmbit de les seues competències, ha desenvolupat la seua regulació amb l’aprovació de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de Transparència i Bon Govern de la Comunitat Valenciana. (LTBGCV).

“S’entén per informació pública els continguts o documents, qualsevol que siga el seu format o suport, que obren en poder d’algun dels subjectes inclosos en l’àmbit d’aplicació d’aquest títol i que hagen sigut elaborats o adquirits en l’exercici de les seues funcions” (art. 13 (LTAIBG).

Aquest dret pot veure’s limitat en determinats casos per la pròpia naturalesa de la informació o per la seua entrada en conflicte amb altres interessos protegits.

En tots dos textos s’arreplega que totes les persones tenen dret a accedir a la informació pública.

L’article 12 LTAIBG estableix que “totes les persones tenen dret a accedir a la informació pública, … “.

En idèntic sentit l’article 27 LTBGCV, disposa que “qualsevol ciutadà o ciutadana, a títol individual o en representació de qualsevol organització legalment constituïda, té dret d’accés a la informació pública, mitjançant sol·licitud prèvia i sense més limitacions que les establides en la llei”.

El procediment per a l’exercici del dret d’accés a la informació pública s’iniciarà amb la presentació de la corresponent sol·licitud, que haurà de dirigir-se al titular de l’òrgan administratiu o entitat que posseïsca la informació.

Aquesta sol·licitud es realitzarà a través de les eines establides per a això i preferentment per via electrònica.

Aquesta sol·licitud pot presentar-se de forma:

Presencial

• En les oficines d’atenció al ciutadà – Registre General de l’òrgan administratiu o entitat que posseïsca la informació
• Referent a això, ha de tenir-se present que la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC), preveu en el seu article 16.4.a) que els documents que els interessats dirigisquen als òrgans de les Administracions Públiques podran presentar-se en el registre electrònic de l’Administració o Organisme al qual es dirigisquen, així com en els restants registres electrònics d’acord amb els establit en la llei de Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques (LPAC)

Telemàtica

• A través de l’eina poli[Sol·licita].
• A través de la seu electrònica de la Universitat Politècnica de València, utilitzat el tràmit “Sol·licitud Genèrica”
• A través del Registre Electrònic Comú (https://rec.redsara.es/)

Així mateix, conforme a l’article 68.4 LPAC, si un dels obligats a relacionar-se electrònicament amb les Administracions Públiques presenta la seua sol·licitud presencialment, aquestes requeriran a l’interessat perquè l’esmene a través de la seua presentació electrònica.

La sol·licitud haurà de dirigir-se al titular de l’òrgan administratiu o entitat que posseïsca la informació, i haurà d’incloure el següent contingut mínim:

a) La identitat del sol·licitant.
b) La informació que se sol·licita.
c) Una adreça de contacte, preferentment electrònica, a l’efecte de comunicacions.
d) En el seu cas, la modalitat que es preferisca per a accedir a la informació sol·licitada.

La persona sol·licitant no està obligada a motivar la seua sol·licitud d’accés a la informació. No obstant això, podrà exposar els motius pels quals sol·licita la informació, que podran ser tinguts en compte quan es dicte la resolució. No obstant això, l’absència de motivació no serà per si sola causa de rebuig de la sol·licitud.

Quan la sol·licitud estiguera formulada de manera imprecisa o confusa o no identifique de manera suficient la informació, es requerirà al sol·licitant perquè, en el termini de deu dies hàbils, la concrete indicant-li que en cas de no fer-ho se li tindrà per desistit, així com de la suspensió, mentrestant, del termini per a dictar resolució.

Si la sol·licitud es refereix a informació que no obre en poder del subjecte al qual es dirigeix, aquest la remetrà al competent, si el coneguera, i informarà d’aquesta circumstància al sol·licitant.

Quan la informació objecte de la sol·licitud, fins i tot obrant en poder del subjecte al qual es dirigeix, haja sigut elaborada o generada en la seua integritat o part principal per un altre, se li remetrà la sol·licitud a aquest perquè decidisca sobre l’accés.

Una vegada identificat l’òrgan competent, correspondrà a aquest analitzar la informació sol·licitada i decidir sobre el seu accés.

Si la informació sol·licitada poguera afectar drets o interessos de tercers, degudament identificats, se’ls concedirà un termini de quinze dies perquè puguen realitzar les al·legacions que estimen oportunes. El sol·licitant haurà de ser informat d’aquesta circumstància, així com de la suspensió del termini per a dictar resolució fins que s’hagen rebut les al·legacions o haja transcorregut el termini per a la seua presentació.

L’òrgan competent haurà de proporcionar la informació sol·licitada, excepte aquella que poguera entrar en conflicte evident amb altres drets protegits, amb els límits al dret d’accés establits en la LTAIBG o aquella la denegació total de la qual o parcial, vinguera expressament imposada en una llei.

L’article 35 de la Llei 1/2022, de 13 d’abril, de Transparència i Bon Govern de la Comunitat Valenciana. estableix que els òrgans competents per a la resolució del procediment de sol·licitud d’accés a la informació pública són:

1. En l’àmbit de l’Administració de la Generalitat són competents per a la resolució del procediment les persones titulars dels òrgans superiors i directius responsables funcionals de la informació sol·licitada o aquells en els quals deleguen.
2. En les organitzacions compreses en l’article 3.1.b són competents els òrgans que determinen els estatuts o normes de funcionament; en defecte d’això, seria competent l’òrgan màxim amb funcions executives.
3. La resta d’institucions i organitzacions establides en l’article 3.1 establiran aquesta competència en les seues normes de funcionament; en defecte d’això, recaurà sobre els seus màxims òrgans de govern.

Les Universitats públiques valencianes es troben en l’apartat 3.1.e) pel que en aquests casos la competència per a resoldre recau en els seus màxims òrgans de govern, en el poder del qual obre la informació sol·licitada pel fet que haja sigut elaborada o adquirida en exercici de les competències que tinga formalment atribuïdes, o aquell que tinga específicament assignada la competència per a conèixer de les sol·licituds d’accés a la informació, sense perjudici de la responsabilitat de l’òrgan que la posseïsca, pel contingut d’aquesta.

La resolució en la qual es concedisca o denegue l’accés haurà de notificar-se al sol·licitant i als tercers afectats que així ho hagen sol·licitat, en el termini màxim d’un mes des de la recepció de la sol·licitud per l’òrgan competent per a resoldre.

Aquest termini podrà ampliar-se per un altre mes en el cas que el volum o la complexitat de la informació que se sol·licita així ho facen necessari i prèvia notificació al sol·licitant.

Seran motivades les resolucions que:

• deneguen l’accés;
• concedisquen l’accés parcial;
• concedisquen l’accés a través d’una modalitat diferent a la sol·licitada;
• permeten l’accés quan hi haja hagut oposició d’un tercer.

En aquest últim supòsit s’indicarà expressament a l’interessat que l’accés a la informació sol·licitada només tindrà lloc quan haja transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu:

• sense que aquest s’haja formalitzat, o
• haja sigut resolt confirmant el dret a rebre la informació.

Quan la mera indicació de l’existència o no de la informació suposara la vulneració d’algun dels límits a l’accés s’indicarà aquesta circumstància en desestimar-se la sol·licitud.

Transcorregut el termini màxim per a resoldre sense que s’haja dictat i notificat resolució, la sol·licitud s’entendrà desestimada a l’efecte de recursos i reclamacions.

L’accés a la informació es realitzarà preferentment per via electrònica, excepte quan no siga possible o el sol·licitant haja assenyalat expressament un altre mitjà.

No obstant això, quan no puga donar-se l’accés en el moment de la notificació de la resolució haurà d’atorgar-se, en qualsevol cas, en un termini no superior a deu dies.

Si la informació ja ha sigut publicada, la resolució podrà limitar-se a indicar al sol·licitant com pot accedir a ella.

Així mateix, si ha existit oposició de tercer, l’accés només tindrà lloc quan, havent-se concedit aquest accés, haja transcorregut el termini per a interposar recurs contenciós administratiu sense que s’haja formalitzat o haja sigut resolt confirmant el dret a rebre la informació.

L’accés a la informació serà gratuït. No obstant això, l’expedició de còpies o la trasposició de la informació a un format diferent a l’original podrà donar lloc a l’exigència d’exaccions a la normativa local que resulte aplicable.

S’inadmetran a tràmit, mitjançant resolució motivada, les sol·licituds:

a) Que es referisquen a informació que estiga en curs d’elaboració o de publicació general.

Si la informació està en fase d’elaboració o publicació, s’informarà el sol·licitant del centre directiu responsable i el termini previst perquè es difonga o es trobe disponible.

b) Referides a informació que tinga caràcter auxiliar o de suport com la continguda en notes, esborranys, opinions, resums, comunicacions i informes interns o entre òrgans o entitats administratives.

c) Relatives a informació per a la divulgació de la qual siga necessària una acció prèvia de reelaboració.

Per reelaboració no s’entendrà un tractament informàtic habitual o corrent.

d) Dirigides a un òrgan en el poder del qual no obre la informació quan es desconega el competent.

e) Que siguen manifestament repetitives o tinguen un caràcter abusiu no justificat amb la finalitat de transparència d’aquesta Llei.

En el preàmbul de la LTAIBG s’indica que el dret d’accés a la informació pública «… es veurà limitat en aquells casos en què així siga necessari per la pròpia naturalesa de la informació –derivat del que es disposa en la Constitució Espanyola– o per la seua entrada en conflicte amb altres interessos protegits …», afegint posteriorment que, «… atès que l’accés a la informació pot afectar de manera directa a la protecció de les dades personals, la Llei aclareix la relació entre tots dos drets establint els mecanismes d’equilibri necessaris».

En conseqüència, l’accés a la informació requereix analitzar, d’una banda, els límits als quals es troba subjecte el dret d’accés a la informació pública i, per un altre, les relacions entre aquest dret i el dret a la protecció de dades de caràcter personal; havent de realitzar-se una ponderació de tots dos drets.

El dret d’accés podrà ser limitat quan accedir a la informació supose un perjudici per a:

• La seguretat nacional.
• La defensa.
• Les relacions exteriors.
• La seguretat pública.
• La prevenció, investigació i sanció dels il·lícits penals, administratius o disciplinaris.
• La igualtat de les parts en els processos judicials i la tutela judicial efectiva.
• Les funcions administratives de vigilància, inspecció i control.
• Els interessos econòmics i comercials.
• La política econòmica i monetària.
• El secret professional i la propietat intel·lectual i industrial.
• La garantia de la confidencialitat o el secret requerit en processos de presa de decisió.
• La protecció del medi ambient.

L’aplicació dels límits serà justificada i proporcionada al seu objecte i finalitat de protecció i atendrà les circumstàncies del cas concret, especialment a la concurrència d’un interès públic o privat superior que justifique l’accés.

No obstant això, en els casos en què l’aplicació d’algun dels límits previstos no afecte la totalitat de la informació, es concedirà l’accés parcial prèvia omissió de la informació afectada pel límit llevat que d’això resulte una informació distorsionada o que manque de sentit. En aquest cas, haurà d’indicar-se al sol·licitant que parteix de la informació ha sigut omesa.

Finalment, convé recordar que quan la mera indicació de l’existència o no de la informació suposara la vulneració d’algun dels límits a l’accés s’indicarà aquesta circumstància en desestimar-se la sol·licitud.

Existeixen diferents graus o nivells de protecció de les dades de caràcter personal en el marc de la transparència de l’activitat pública, en funció del règim aplicable als mateixos en la normativa reguladora de protecció de dades personals, distingint així entre:

a) Dades de caràcter personal especialment protegits, l’accés únicament es podrà autoritzar en cas que es comptara amb el consentiment exprés i per escrit de l’afectat, llevat que aquest afectat haguera fet manifestament públics les dades amb anterioritat al fet que se sol·licitara l’accés.

b) Altres dades de caràcter personal (mancats d’una especial protecció). Si la informació incloguera dades especialment protegides als quals es refereix l’article 9 de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals. o dades relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives que no comportaren l’amonestació pública a l’infractor, l’accés només es podrà autoritzar en cas que es compte amb el consentiment exprés de l’afectat o si aquell estiguera emparat per una norma amb rang de Llei.

c) Dades merament identificatives relacionats amb l’organització, funcionament o activitat pública de l’òrgan. Amb caràcter general, i llevat que en el cas concret prevalga la protecció de dades personals o altres drets constitucionalment protegits sobre l’interès públic en la divulgació que ho impedisca, es concedirà l’accés a informació que continga dades merament identificatives relacionats amb l’organització, funcionament o activitat pública de l’òrgan.

En aquells casos en els quals la informació sol·licitada no continguera dades especialment protegides, l’òrgan al qual es dirigisca la sol·licitud concedirà l’accés prèvia ponderació prou raonada de l’interès públic en la divulgació de la informació i els drets dels afectats les dades dels quals apareguen en la informació sol·licitada, en particular el seu dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal.

Finalment, la persona sol·licitant ha de tenir en compte que “la normativa de protecció de dades personals serà aplicable al tractament posterior dels obtinguts a través de l’exercici del dret d’accés”.

És a dir, qualsevol tractament de la informació pública obtinguda a través de l’exercici del dret d’accés quan aquesta informació continga o afecte dades de caràcter personal està subjecta a la normativa reguladora de la protecció de dades de caràcter personal.

En aquells casos en què se sol·licite informació sobre procediments administratius en curs:

“La normativa reguladora del corresponent procediment administratiu serà l’aplicable a l’accés per part dels qui tinguen la condició d’interessats en un procediment administratiu en curs als documents que s’integren en aquest.”

Així mateix, en aquells casos en els quals existeix una norma que preveja una regulació pròpia de l’accés a la informació, es tindrà en compte l’arreplegat en l’aparcat 2 de la Disposició addicional primera de la LTAIBG:

“Es regiran per la seua normativa específica, i per aquesta Llei amb caràcter supletori, aquelles matèries que tinguen previst un règim jurídic específic d’accés a la informació.”

Enfront de tota resolució expressa o presumpta en matèria d’accés podrà interposar-se una reclamació davant el Consell Valencià de Transparència, amb caràcter potestatiu i previ a la seua impugnació en via contenciós-administrativa.

Aquesta reclamació té caràcter substitutiu dels recursos administratius d’acord amb el que es preveu en l’article 112.2 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.

La reclamació s’interposarà en el termini d’un mes a comptar des de l’endemà al de la notificació de l’acte impugnat o des de l’endemà a aquell en què es produïsquen els efectes del silenci administratiu.

Quan la denegació de l’accés a la informació es fonamente en la protecció de drets o interessos de tercers s’atorgarà, prèviament a la resolució de la reclamació, tràmit d’audiència a les persones que pogueren resultar afectades perquè al·leguen el que al seu dret convinga.

El termini màxim per a resoldre i notificar la resolució serà de tres mesos, transcorregut el qual, la reclamació s’entendrà desestimada.

Pot consultar-se la normativa referent al dret d’accés en: