El present Manual de criteris per a la gestió del multilingüisme parteix, convé recordar-ho, de les premisses que el valencià (i) és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana (Estatut d’autonomia valencià, art. 6.1); (ii) que hi és l’idioma oficial, junt amb el castellà (ibíd., art. 6.2); i (iii) que –atesa la seua trajectòria i situació sociolingüístiques– requereix un respecte i una protecció especials per tal d’assolir una situació d’ús social equivalent a la del castellà. Per tant, i en consonància amb altres institucions i universitats públiques valencianes, aquest Manual determina que la documentació interna de caràcter administratiu i de gestió, i totes les comunicacions institucionals internes i la documentació que s’hi acompanye, han d’estar redactades com a mínim en valencià. Podem deduir, en conseqüència, que la creació per part de la UPV, o d’entitats o organismes que en formen part, d’una denominació –encara que s’hi vulga donar el caràcter de marca- únicament en castellà (com s’ha esdevingut en els casos d’esdeveniments culturals anuals com ara els festivals Poliniza i Menudo Poliniza, o el concurs de curtmetratges Par Impar) no s’adiu amb les orientacions d’aquest document, i no es pot considerar per tant com una bona pràctica. D’altra banda, el terme marca s’hauria de reservar únicament per a referir-se al nom de la UPV.
Les orientacions del present Manual, de fet, despleguen el compromís que la UPV adquireix en els seus mateixos Estatuts (article 3) de “potenciar l’ús del valencià en l’ensenyament i en l’administració”. Aixídoncs, crear una denominació (per a esdeveniments, activitats, etc.) únicament en castellà podem considerar que contradiu també en la pràctica aquest compromís estatutari.
Finalment, la UPV disposa de la Guia de comunicació, aprovada al Consell de Govern de 18 de desembre de 2014, que és un document de consulta imprescindible per a aquells membres de la comunitat universitària que generen continguts corporatius de qualsevol tipus. En aquesta Guia es tracta també (en les pàgines 26-27) del multilingüisme i de l’ús de les llengües a la UPV, i s’hi especifica la preferència del valencià en els documents, aplicada a la disposició espacial i a la presentació en els textos bilingües. Aquesta preferència pot extrapolar-se a una acció com és la creació d’una denominació en l’àmbit de la Universitat.
En definitiva, la creació d’una denominació amb el nom únicament en castellà no és una bona pràctica, i contradiu alguns dels principis expressats en els Estatuts de la UPV i en diversos documents de la nostra institució. Les consideracions sobre publicitat dels noms d’esdeveniments, activitats, etc., que en determinats casos podrien desaconsellar l’ús de denominacions dobles, no haurien de passar per damunt dels compromisos i principis recollits en aquests documents.
Per tant, en les denominacions dels esdeveniments, productes, espais, activitats, etc. sorgits de l’àmbit de la UPV –atès que formen part, i de manera particularment visible, de la comunicació que projecta la UPV a la societat– caldria respectar aquests principis:
1· La denominació ha d’estar expressada com a mínim en valencià.
2· En cas que finalment s’opte per una denominació doble (en valencià i en castellà), el valencià hi ha de figurar de manera preferent.