En aquesta pàgina s’arrepleguen els avanços del primer any dels tècnics contractats sota el programa Investigo a càrrec del Vicerectorat de Desenvolupament Sostenible dels Campus.
TRANSICIÓ ENERGÈTICA: Eficiència energètica dels edificis de la UPV
Aaron Jara Calabuig
Durant el primer any de contracte, s’ha abordat la investigació sobre l’eficiència energètica de construccions existents i, especialment, d’edificis universitaris. Per a això, s’han analitzat plans, estudis i guies elaborats per altres universitats espanyoles i estrangeres que ja han implementat estratègies d’estalvi energètic als seus campus. En paral·lel, s’ha realitzat un mapatge de les qualificacions energètiques dels edificis de la UPV, d’acord amb els certificats d’eficiència energètica en vigor, la qual cosa permet identificar aquelles edificacions sobre les quals és prioritari intervenir.
D’altra banda, s’ha desenvolupat una metodologia per a la realització de simulacions energètiques, procediment mitjançant el qual s’utilitza programari especialitzat per a modelar i avaluar el comportament energètic dels edificis dels tres campus. D’aquesta manera, s’han pogut avaluar les accions d’eficiència energètica a desenvolupar i la seua contribució a la transició energètica de la institució. En concret, s’ha treballat sobre els edificis 5N (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial – ETSII UPV Living Lab), 3N (Facultat de Belles arts – FBBAA) i 2A, 2B, 2C, 2D i 2F (Escola Tècnica Superior d’Arquitectura – ETSA), situats al campus de Vera. Recentment, s’han iniciat els mesuraments de confort in situ en diferents espais de l’ETSA amb la finalitat de completar el diagnòstic i realitzar una proposta de millores de cara a futures intervencions.
La formació contínua és un factor clau en la consecució d’objectius i, per això, s’ha assistit a diferents cursos i jornades d’especialització, entre els quals destaquen el monogràfic de Auditoria energètica dels edificis (Institut Valencià de l’Edificació), la Jornada sobre els nous marcs reguladors europeus per a la sostenibilitat en l’edificació (Green Building Council España i Col·legi Territorial d’Arquitectes de València), el curs de Introducció als Sistemes d’Informació Geogràfica mitjançant QGIS (UPV) i el Itinerari formatiu de Rehabilitació energètica en ciutats pilot – València (Projecte URBANEW: Ajuntament de València i CESEFOR).
RESULTATS OBTINGUTS
Fins al moment, les simulacions energètiques han permès seleccionar les accions estratègiques relatives a la rehabilitació energètica dels següents edificis. En el cas del 5N, es plantegen propostes destinades a reduir la demanda energètica de calefacció i refrigeració, centrades en la substitució de vidres i fusteries dels buits envidrats i en la protecció solar dels murs cortina. Pel que respecta al 3N, es treballa en un projecte d’integració de panells solars fotovoltaics en la façana sud-oest, de manera que permeten la generació d’energia i, alhora, proveïsquen de protecció solar als draps envidrats que constitueixen el tancament. Els resultats d’aquest projecte es presentaran en la 19th Conference on Sustainable Development of Energy, Water and Environment Systems (SDEWES), que tindrà lloc a Roma (Itàlia) al setembre de 2024.
Quant als edificis 2A, 2B, 2C, 2D i 2F, es proposen millores en l’aïllament de l’envolupant tèrmica, podent substituir l’actual solució de coberta. També es contempla la intervenció sobre els buits, mitjançant substitució de fusteries i vidres de les finestres, així com protecció solar creant ombres estacionals. S’assagen, a més, altres solucions centrades en la infraestructura verda, com la plantació de nou arbrat prop de les façanes amb orientacions desfavorables o la renaturalització d’espais dins del propi edifici. Així mateix, se cerca estendre aquest tipus d’actuacions a altres recintes dels campus susceptibles de ser enjardinats amb espècies de baix consum d’aigua, com les xeròfiles, que, a més, suporten els mitjans àrids.
D’altra banda, s’han publicat en la web del Vicerectorat de Desenvolupament Sostenible dels Campus els mapes de qualificacions energètiques de tots els edificis de la UPV per a la seua lliure consulta. Aquests proporcionen accés directe a les etiquetes de qualificació energètica on es detallen el consum d’energia (kWh/m2any) i les emissions de CO₂ (Kg CO2/m2 any) per a cadascuna de les edificacions. També s’especifica el programari de càlcul i la data de vigència del certificat. Poden consultar-se ací.
TRANSICIÓ ENERGÈTICA: Reutilització adaptativa dels edificis de la UPV
Silvia Domene Camarasa
Partint de la revisió bibliogràfica i de projectes referents realitzada, s’ha dut a terme el reconeixement i l’anàlisi de l’estat actual dels edificis de la UPV. Aquest propòsit s’ha abordat en diverses fases. En primer lloc, des del punt de vista de la gestió, s’han recopilat dades de superfícies, usos i cartografia dels espais. Aquesta informació s’ha contrastat, treballat i combinat amb metodologia SIG, amb l’objectiu obtenir uns visors gràfics que reunisquen la informació de cada element per a la gestió de les àrees descrites. Aquests visors identifiquen, d’una banda, els diferents espais docents; i per un altre, els despatxos existents en la UPV, mostrant les dades d’ocupació i ús de totes les diferents regions. Aquesta eina s’ha publicat en obert en la web del Vicerectorat de Desenvolupament Sostenible dels Campus.
En segon lloc, en referència a la reutilització adaptativa dels edificis, s’ha indagat en aquesta matèria mitjançant la revisió bibliogràfica, l’anàlisi de referents i l’obtenció d’indicadors clau. A través d’un estudi comparatiu de tres projectes europeus, que reutilitzen edificis per a adaptar-los a usos d’educació superior, es planteja extraure les estratègies adoptades per a dissenyar llocs d’aprenentatge efectius, adaptats, confortables i eficients.
Amb l’objectiu d’aplicar aquesta aproximació teòrica al cas de la UPV, s’han seleccionat diversos edificis del campus de Vera (1B i 3H) com a casos d’estudi que examinar en profunditat mitjançant indicadors funcionals, d’eficiència, de confort i de qualitat. Sobre aquests casos es proposen estratègies que estan orientades a una gestió optimitzada dels espais, que persegueixen una major flexibilitat i convivència d’usos, i que cerquen una adequació de les aules i sales als nous requeriments i formes de treball. Concretament, s’ha avaluat el primer dels casos d’estudi, el corresponent al 1B ETSIE. Per a això, s’han analitzat els rangs d’ús, les circulacions, les necessitats i les mancances existents. Cal destacar que s’ha identificat una absència de sales de treball en grup, una falta de zones de socialització i una incipient utilització dels espais de circulació per a altres activitats. Arran de la investigació, es proposen una sèrie d’accionen que cerquen la dinamització d’espais i el seu ús òptim. Per exemple, la introducció de mobiliari i adequació d’espais de circulació aptes per a usos socials i col·laboratius; així com el redissenye, la renovació i l’obertura d’aules docents infrautilitzades com a llocs de trobada i treball en grup.
Paral·lelament, durant aquest any de treball, s’han dut a terme diferents activitats formatives, com a cursos complementaris, conferències i jornades. Activitats transversals relacionades amb la investigació, la rehabilitació energètica i el disseny sostenible.
TRANSICIÓ ECOLÒGICA: Millora de la infraestructura verda i de biodiversitat de la UPV
Rosalía García García
La principal tasca duta a terme ha sigut la contextualització de la infraestructura verda de la UPV en els tres campus. Per a això s’ha realitzat una revisió del catàleg botànic, alhora que s’introduïa en la base de dades del Sistema de Gestió Ambiental (Oberón), per a poder informatitzar aquesta informació i que, al seu torn estiguera disponible públicament. Anualment es continuarà actualitzant ja que la vegetació es va modificant, però tenint-ho informatitzat és una manera de facilitar la comunicació amb les persones encarregades de la jardineria dels campus i també la seua actualització. Altres tasca realitzada per a contextualitzar la infraestructura verda del campus va ser la realització de dos mostrejos de sòl per a determinar la matèria orgànica present (mitjançant el mètode Walkey – Black). Entre tots dos mostrejos es van seleccionar diferents zones del campus de Vera segons el tipus de vegetació que tenien.
Per a la segona tasca principal, la millora de la biodiversitat, es va realitzar un primer esborrany del plec de prescripcions tècniques per a l’elaboració del Pla Verd i de la Biodiversitat de la UPV; també s’està preparant la metodologia a seguir per a realitzar inventaris d’entomofauna i també s’han proposat accions com la sembra de plantes amb flor en escocells o en zones de gespa, perquè actuen com a atraients per a fauna útil (enemics naturals, pol·linitzadors…).
En relació amb totes dues tasques s’han cercat llocs en els quals poder millorar el confort tèrmic, per a això ha sigut necessari aprendre a utilitzar un programa informàtic (ENVI-met) que s’empra per a realitzar simulacions climàtiques en zones urbanes amb vegetació i edificacions. Aquestes simulacions tenen la finalitat de poder triar les zones més caloroses i mesurar la variació de temperatura al llarg d’un dia en una determinada zona i avaluar el canvi produït en el confort tèrmic amb major presència de vegetació.
Resultats obtinguts
Quant a la contextualització de la infraestructura verda, el catàleg botànic dels tres campus (Alcoi, Gandia i Vera) està ja publicat (Imatge 1), encara que es continuarà revisant periòdicament. Respecte a les accions per a l’increment d’infraestructura verda i de biodiversitat, encara no s’han dut a terme, encara que s’estan planejant en l’actualitat.
Quant a les anàlisis de matèria orgànica, els resultats han permés caracteritzar el contingut de carboni orgànic del sòl en les diferents zones del campus, mostrant que en general els sòls de les zones verdes posseeixen un percentatge mig-ric de matèria orgànica (1’5% – >4%) en els primers 12 centímetres del sòl, en la Imatge 2 es mostren els resultats d’algunes de les zones analitzades.
Finalment, quant a les simulacions realitzades amb ENVI-met, es va realitzar una en l’edifici de l’ETSA, atès que en la façana S i SOTA fa molta calor a l’estiu, ja que a partir del migdia toca el sol directe en aquestes zones de l’edifici. En aquesta simulació es van afegir 13 arbres en la façana sud (S) i 11 en la façana sud-oest (SOTA), es van fer dues proves, una en la qual els arbres mesuraven 5 metres i una altra en la qual mesuraven 15 metres. En la primera no va haver-hi canvis significatius, però en la segona es va aconseguir una baixada de quasi 2 °C en la façana S i 1 °C en la façana SOTA (Imatge 3). Aquests resultats demostren la capacitat del programari utilitzat per a planificar la implantació d’infraestructura verda al campus amb l’objectiu d’incrementar el confort climàtic en aquest.
TRANSICIÓ ECOLÒGICA: Petjada de carboni de la UPV
Carles Úbeda Lloris
Durant aquest primer any es van complir els següents objectius:
Metodologia aconseguisca 3 petjada de carboni
Al costat de la Unitat de Medi Ambient (UMA) de la Universitat Politècnica de València (UPV) s’ha desenvolupat la metodologia de càlcul de l’abast 3 de la petjada de carboni per als tres campus de la UPV sent el campus d’Alcoi, Gandia i Vera. Per a elaborar aquesta metodologia primer es van establir les dimensions de l’estudi i les variables que s’havien d’emprar per a calcular l’abast 3 sent: mobilitat, consum d’aigua, gestió de residus i contractació de béns i serveis.
La metodologia es va desenvolupar a partir de les dades que es tenien de cada variable i tenint en compte les característiques de cada campus de la universitat donant lloc a una metodologia del càlcul de l’abast 3 de la petjada de carboni específica per a la UPV.
Després de la redacció de la metodologia es va procedir a la presa i recopilació de les dades necessàries per a realitzar el càlcul de la petjada de carboni de l’abast 3 i obtenint els resultats del 2022.
Projectes de reducció i compensació
Obtenir els resultats dels abastos 1, 2 i 3 del 2022, així com els valors de la petjada de carboni dels anys anteriors, ha permès començar a estudiar mesures per a la reducció i prendre acció per a la compensació de la petjada de carboni de la UPV.
La UPV ha compensat per a l’any 2022 un total de 6 T de CO2, plantant un total de 234 arbres i reforestant de 25 a 30 hectàrees aproximadament. Amb això la universitat ha aconseguit el segell “Compense” del MITECO, atorgat a les organitzacions que compensen 1 tona de CO2.
Pàgina web Petjada de carboni
Amb el càlcul de la petjada de carboni des dels anys 2014 fins a 2022, es va treballar amb la UMA per al desenvolupament de la pàgina web de la petjada de carboni. Aquesta ja està publicada i es troba dins de la pàgina web de la UMA de la UPV.
L’objectiu de la pàgina web és la d’informar, sensibilitzar i donar a conèixer la petjada de carboni a la comunitat universitària de la UPV, així com altres universitats o entitats que no estiguen familiaritzades en el tema.
En aquesta pàgina web s’explica què és la petjada de carboni, com s’ha calculat i quina és l’evolució en la UPV. L’evolució de la petjada de carboni es podrà observar tant amb valors absoluts a nivell UPV i per campus, com relativitzats per persona, amb això es pretén conscienciar a la comunitat universitària sobre la seua pròpia petjada de carboni.
A més de la pàgina principal en la qual es mostra l’evolució de la petjada de carboni, es van afegir apartats on es poden veure més detalladament els valors anuals des de 2019 a 2022 i s’expliquen de manera resumida el perquè d’aquests valors.A continuació, es mostren un parell de gràfics que es troben en la pàgina web. El primer correspon a l’evolució de la petjada de carboni en tones de CO2 equivalents des del 2014 a 2022 per abastos (1 i 2) i el segon a la contribució de les variables en l’abast 3 de la petjada de carboni. Més informació sobre la petjada de carboni de la UPV ací.