El projecte “Ecologia i impacte del cranc atlàntic blau en les llacunes costaneres, estuaris i aigües adjacents del Mediterrani espanyol” (ECESIS), desenvolupat per investigadors de la Universitat Politècnica de València (UPV) del campus de Gandia i l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) en coordinació amb l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i la Universitat d’Alacant, té com a objectiu analitzar, a gran escala, els processos biològics i ecològics que determinen la dispersió d’una espècie invasora com el cranc blau.
El primer registre del cranc blau (Callinectes sapidus) en les costes mediterrànies espanyoles va ser en el Delta de l’Ebre en 2012. A partir de llavors, la seua expansió pel litoral espanyol s’ha produït ràpidament. Es tracta d’una espècie omnívora oportunista pel que té el potencial d’infligir un gran efecte a múltiples nivells tròfics en els hàbitats no natius.
L’ecologia tròfica d’aquesta espècie, ha sigut pràcticament inexplorada en els ecosistemes espanyols envaïts pel que un dels objectius principals del projecte serà identificar les espècies que estan en la dieta del cranc blau en quatre diferents regions del Mediterrani espanyol: el Delta de l’Ebre, Albufera de València, les llacunes de Santa Pola i el Fondo i la Mar Menor. Això permetrà comparar com es comporten les diferents poblacions de cranc blau enfront de diversos factors ambientals abiòtics i pressions humanes i determinar quines condicions són les més favorables per a l’espècie.
També el cranc blau és capaç de provocar impactes en les activitats humanes. Els pescadors locals perceben significatius efectes negatius en les activitats pesqueres com a mutilació dels peixos capturats en paranys i xarxes, trencament de tresmalls o arts de pesca. A més, l’efecte sobre els bancs naturals i les explotacions locals de bivalves del cranc pot ser considerable. No obstant això, en el seu hàbitat natiu, aquest cranc és al seu torn un benvolgut marisc. La doble naturalesa que presenta el cranc blau en els hàbitats no natius, com a espècie invasora i recurs pesquer, ha de ser considerada a l’hora d’identificar estratègies de gestió. La idea és que la sobrepesca del cranc invasor conduïsca a una disminució considerable de la seua abundància, reduint així els impactes ecològics i econòmics.
Aquest projecte és finançat en l’en el marc dels Programes estatals de generació de coneixement i enfortiment científic i tecnològic del sistema d’I+D+I i d’I+D+I orientada als reptes de la societat del Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya.