Ací trobaràs tota la informació sobre l’Olimpíada de Física: fases, dates de les proves, temari, exercicis, resultats d’edicions anteriors… Participa i opta als premis en superar la fase local. A més, tindràs l’oportunitat de passar a les fases nacional, internacional i iberoamericana de l’Olimpíada. No ho dubtes i suma’t a la festa de la física!

Les competicions de caràcter Intel·lectual entre estudiants gaudeixen d’àmplia tradició en països com ara els Estats Units, França o Regne Unit, en què l’entrada en universitats de prestigi la precedeix una selecció. Aquestes trobades, que tenen per finalitat incentivar entre l’alumnat d’ensenyaments mitjans i superiors obtenir millors resultats acadèmics, permeten descobrir i, alhora, seleccionar els/les estudiants més brillants. L’Olimpíada de Física és una competició d’aquest tipus. És de caràcter internacional i està dirigida exclusivament als que cursen ensenyament secundari.

“Hauria pogut aconseguir un profund coneixement de les matemàtiques, però vaig consumir la major part del temps al laboratori de física, fascinat pel contacte directe amb l’experiència” (Albert Einstein)

Les primeres olimpíades de física

L’origen de l’Olimpíada Internacional de Física, IPhO per les sigles en anglès, el trobem en les primeres competicions organitzades per Txecoslovàquia, Hongria i Polònia l’any 1967. Des de llavors i fins ara s’han unit la majoria dels països europeus i també d’Amèrica. Per cert, Espanya va participar per primera vegada en l’Olimpíada Internacional de Física l’any 1990, en el certamen que va tenir lloc a Groningen, als Països Baixos. Descobreix més dades sobre aquest esdeveniment internacional en l’enllaç següent.

“En física les paraules i les fórmules estan connectades amb el món real” (Richard Phillips Feynman)

L’Olimpíada Espanyola de Física

L'Olimpíada Espanyola de Física se celebra des de l'any 1989 i, com recullen els seus estatuts, és una competició dirigida a estudiants de 1r o 2n curs de batxillerat o d'últim curs de formació professional. El seu objectiu és estimular el desenvolupament de contactes nacionals i internacionals en l’àmbit de l'ensenyament de la física i, en reconeixement a la importància que aquesta matèria té en tots els aspectes de la ciència i la tecnologia, així com en la formació integral de joves talents.

La Reial Societat Espanyola de Física (RSEF) és l'encarregada d'organitzar aquest certamen científic i, per a això, compta amb el patrocini del Centre Nacional d'Innovació i Investigació Educativa.

Consulta la llista de les olimpíades nacionals realitzades fins avui en el quadre següent.

Estructura de l’Olimpíada de Física

L'Olimpíada de Física consta de tres fases: local (denominada també fase de districte universitari), nacional i internacional, aquesta última inclou l'Olimpíada Internacional de Física i l'Olimpíada Iberoamericana de Física.

Per a concursar en la Fase Nacional, qui estiga interessat ha de participar prèviament en la Fase Local. Per això, la Reial Societat Espanyola de Física delega en cada districte universitari -per mitjà dels coordinadors de Física de la Universitat- la selecció de l'alumnat que concorrerà a la prova. Es tria un màxim de tres estudiants per a la Fase Nacional i en aquesta se seleccionen els nou primers classificats que aniran a l'Olimpíada Internacional i l'Olimpíada Iberoamericana.

Més informació sobre l'Olimpíada de Física ací.

Els exercicis de les Olimpíades de Física

Generalment es duen a terme proves teòriques i pràctiques. Les primeres, les teòriques, consisteixen en l'anàlisi de qüestions i problemes. I les segones, les proves pràctiques, en la realització d'experiències de laboratori, amb instrumentació adequada al batxillerat.

Així doncs, el temari de les proves s'ajusta:

• Fase Local, al que estableixen la coordinació de la Universitat i els professors dels centres.

•Fase Nacional, cobreix el temari del batxillerat que ha cursat l'alumnat.

•Fase Internacional, segueix el programa Syllabus.

Posa a prova el teu esperit olímpic i demostra la teua bona formació física

Trobaràs més exercicis de física proposats en anteriors edicions de l'Olimpíada Espanyola de Física i les seues respectives solucions en aquest enllaç.

Recorda que la UPV acull l’Olimpíada de Física

Coordinació UPV: Juan Carlos Carrión Mondéjar

Estructura UPV: Departament de Física Aplicada

Promotora: Reial Societat Espanyola de Física

Àmbit: local, nacional i internacional

Dirigida a: estudiants matriculats/des en l’assignatura de Física de 1r i 2n curs batxillerat

Data i lloc: Fase Local Consulta la convocatòria

Fase Nacional Consulta la convocatòria

Fase Internacional Consulta la convocatòria

“Un científic al seu laboratori no és només un tècnic és també un xiquet col·locat davant fenòmens naturals que li impressionen com un conte de fades” (Marie Curie)

Curiositats físiques

• En mecànica quàntica, la distància més xicoteta possible es coneix com a longitud de Planck. I el temps que tardaria un fotó a cobrir aquesta distància es coneix com a temps de Planck. Si comptàrem una longitud de Planck per segon, tardaríem 10.000.000 vegades l'edat actual de l'univers a aconseguir el diàmetre d'un àtom.

• Un accelerador de partícules amb potència suficient per a investigar l'escala de Planck hauria de tenir un pes equivalent al de la Lluna, i la seua circumferència seria igual a l'òrbita de Mart.

• Les ones sonores generades per un forat negre en el doble cúmul de Perseu està en si bemoll, 57 octaves per davall de les tecles d'un piano. Segons el llibre de Joel Levy 100 analogies científiques: “Es tracta d'un so mil bilions més profund del que pot percebre l'oïda humana. Es tracta d'una nota que porta 2.500 milions d'anys sonant”.

• Uns 10 segons després del Big bang, la temperatura de l'univers era d'uns mil milions de kelvin.

• L'univers està fet a mesura per a nosaltres. Si el conjunt de constants fonamentals que regeix les propietats de la matèria i de l'energia fora diferent, la vida no podria haver aparegut. Per exemple, si la interacció nuclear feble anara un poc més forta, l'univers seria una gegantesca sopa d'hidrogen pur. Atès que la interacció nuclear feble té exactament la força que té, l'univers conté un ampli ventall d'elements.