•  I
• a · A  I
• Accessibilitat  I
• Mapa web  I
• Cercar  I
• Directori

• ::  Sign in :: 

Personal investigador de l'Institut ITACA de la Universitat Politècnica de València (UPV) ha determinat que la reducció de carrils oberts al trànsit general es tradueix en una clara disminució progressiva del trànsit i una reducció de les emissions de gasos nocius per a la salut, com són els òxids de nitrogen (NOx), tant a la zona afectada com a les zones limítrofes.

L'estudi desenvolupat pel grup d'investigació TICs contra el Canvi Climàtic ha sigut liderat pel catedràtic José Vicente Oliver, juntament amb Victoria Lerma, Edgar Lorenzo, David Fuente i Helena van den Berg. El treball va monitorar el volum de trànsit i les emissions de gasos d'una de les vies de major activitat de la ciutat de València, el carrer de Colom, amb dades des de 2012 fins a 2024.

Segons apunta l'equip de la UPV, abans de la primera reducció de viàries escomesa en 2016, el carrer de Colom era una de les principals artèries per al trànsit rodat al centre de València, utilitzat no sols per a desplaçar-se pel centre, sinó també com a via de connexió d'eixida cap al sud i oest de la ciutat. El trànsit en aquest carrer era intens, amb valors que oscil·laven entre 1.200 i 1.500 vehicles per hora durant les hores punta.

L'any 2016, el carrer de Colom passà de disposar de tres carrils de trànsit general a dos per la implementació d'un carril bici. Amb aquesta mesura, la mitjana de vehicles va baixar a 850 per hora. L'any 2020, durant el confinament per la COVID-19, es va realitzar una segona intervenció per a substituir un altre carril per un per a taxis i autobusos, i es va restringir l'accés directament per la Porta de la Mar, i va quedar únicament un carril per a cotxes i motos. Per això, entre 2020 i 2023, la intensitat de trànsit es va reduir dràsticament a 350 vehicles per hora, en haver-hi només un carril disponible, fet que representa una disminució de quasi el 60% respecte a la configuració amb tres carrils generals. En paral·lel, la ruta alternativa per la Gran Via Marquès del Túria va experimentar un creixement inferior al 5% en intensitat de trànsit.

En paraules d'Edgar Lorenzo, “el cas del carrer de Colom és representatiu i paradigmàtic per a la ciutat de València. Les polítiques actives de reducció del trànsit, encara que poden generar un augment en la congestió en uns certs punts, tenen un impacte directe i positiu en la reducció d'emissions contaminants, en reduir el nombre total de vehicles en circulació”.

Emissions en moviment i en parada

L'estudi determina que, malgrat que la reducció de carrils pot augmentar la congestió del trànsit, aquest increment en emissions en parada va ser menor que l'estalvi d'emissions dels vehicles circulant, gràcies a la dràstica reducció del flux de vehicles.

Abans de la reducció de carrils, les emissions totals oscil·laven entre 0,04 i 0,05 kg d'òxid de nitrogen per hora (NOx), mentre que, amb la configuració d'un sol carril disponible, aquestes es reduïren més del 40%. Cal destacar que aquesta reducció de les emissions totals va ocórrer malgrat l'increment de les emissions en parada, que augmentaren en passar de tres (abans de 2016) a un carril disponible (de 2020 a 2023).

Reintroducció d'un segon carril i augment de la intensitat del trànsit

A final de l'any 2023, es va revertir un dels dos carrils bus, que va ser reemplaçat per un segon carril per al trànsit general i es va permetre l'accés al carrer de Colom per l'entrada de la Porta de la Mar. Com a resultat, la intensitat del trànsit ha tornat a augmentar considerablement en l'últim any. De fet, el flux de vehicles s'ha incrementat aproximadament un 35% entre novembre de 2023 i novembre de 2024. Així mateix, les emissions totals de NOx pujaren quasi un 20% en el mateix període.

Mentrestant, la ruta alternativa per la Gran Via Marquès del Túria no ha reduït ni la intensitat de trànsit ni les emissions contaminants en aquesta avinguda. “Els resultats demostren que és hora d'apostar decididament per les zones de baixes emissions (ZBE) i per mesures centrades principalment i prioritàriament en la salut de la ciutadania i el medi ambient urbà”, ha explicat la professora Victoria Lerma.
Els resultats d'aquest estudi s'emmarquen en el projecte PREDATICS, que té com a objectiu la predicció i emissió d'alertes sanitàries en episodis d'alta contaminació atmosfèrica mitjançant el desenvolupament d'un sistema digital basat en dades satel·litàries per teledetecció, sensors terrestres i models predictius mitjançant intel·ligència artificial (IA).

Enllaç projecte PREDACTICS: https://gvanext.gva.es/es-es/contenido/1620/ivacei-innovacion-financia-un-sistema-para-predecir-y-emitir-alertas-sanitarias-en-episodios-de-alta-contaminacion-atmosferica